Atònits i estupefactes



Sabata per a dos peus (Ai Wei wei)

Havíem de ser unitaris
els de casa amb una llista,
però ens hem tornat trinitaris
amb embolics a la vista.
Els arguments apodíctics,
que funcionaven tan bé,
ja són dubtes metafísics
i no sabem què hem de fer.

Som un país d’una llista
amb líder al capdavant,
o tres països en llista
que esperen fugir endavant:
el país del president,
el país de l’Oriol
i el de la resta de gent
que no sap quin país vol?

Davant d’això el president,
atònit i estupefacte,
està esperant el moment
d’ensenyar-nos l’artefacte
que ens resoldrà tots els dubtes,
siguin llistes barrejades,
tòniques pels cagadubtes
o constitucions nostrades.

Ens haurà d’explicar a fons,
 enmig de tot el merder,
que en tres llistes de prohoms
hi ha un sol procés vertader.
Atònits i estupefactes,
volem viure aquest moment:
tres nassos d’un sol olfacte
olorant l’olla bullent.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?