Homes



Aixeca ell la copa, mira el teu retrat i diu:
Ara et recordem! Que sigui així
i que siguin recordats
els bons esperits de la casa, ara i sempre !
(F. Hölderlin “El retrat de l’avi”)

Dels germans, pares i avis treballant a la vinya,
tots en dèiem “els homes”, els puntals de la casa
on es preuava més l’ordre de cada dia
que l’incert avenir d’un temps sense esperança.

Quan la vinya era lluny, al sortir de l’escola
portàvem el dinar als “homes” de la casa,
un cistell ple de flocs per l’escalfor de l’olla
que arribava mig buida i sovint refredada.

Una tarda d’hivern l’avi no va tornar
amb els homes de casa. Va ser el meu padrí
de qui vaig heretar orelles i cognom,
a més del seu nom propi que m’unia per sempre
al sabor del raïm i a l’aspror de la terra.

Bolcà el carro al revolt i estès sobre la pedra
quedà el cos del padrí al fons d’un mal barranc.
Recordo el meu germà tornant tot sol a casa,
menant d’esma el cavall agafat pel ronsal,
mentre giro la pàgina de la il.lusió d’infant
cap al primer dolor viscut secretament,
cap al temor solcat pel congost de la por
que cada tarda em deia, mirant a les moreres,
que ja no tornarien els homes de la feina.

En un paper perdut, quan no sabia escriure,
vaig voler retrobar el colrat rostre de l’avi
a la vora del foc, paraules fonedisses
que malden per reviure, penetrants com sagetes
d’un arc tensat per dits de més de seixanta anys.

En el pas al futur hi ha un camí interior
que em retorna als meus homes, a l’albor de pobresa
que lentament esclata sobre el mur del meu temps.

C.A.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9