Urriellu


Molt més del que imagines se t’ofrena
i és més del que ara veus el que t’espera
perfent-se en l'infinit de cel i pedra
després de cada petja a la carena.

No és pels teus ulls que creix la llum serena,
ni és el teu pensament l’últim esquema
de la imatge que et prens com si fos teva,
com l’íntima raó d’allò que alena.

La memòria de l’aigua en el penyal
et parla d’antic glaç i roques noves,
ressona dintre teu des del seu temps
dient-te que no ets tu el foc germinal,
que tot és més del que vols i retrobes,
més enllà del que perds i el que retens.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu