Aixa

Canta, canta, mestre d’aixa,
que la fusta bé es rebaixa
al compàs del teu esforç
mentre l’eina omple de sons
les drassanes de la riba
i ens desvetlla melodies
que la mar guarda al seu si
per qui les vulgui sentir.

Fas cançons d’amors perduts
i de vides retrobades,
de pescadors i llaguts
tornant al port de la tarda,
d’esperances i neguits
sota la volta estrellada
quan el caliu de la nit
té gust de rom i abraçada.

Però la que ens agrada més
surt del tall de la teva aixa,
té veu de mestre i fuster,
tons del ribot que acompanya
cada gest del teu treball
per bastir una barca nova
amb quilla i proa brillant
com els ulls clars d’una dona.

Canta, canta, mestre d’aixa,
que la fusta bé es rebaixa
al compàs del teu esforç
mentre l’eina omple de sons
les drassanes de la riba
i ens desvetlla melodies
que la mar guarda al seu si
per qui les vulgui sentir.

Sense l’aixa i el teu cant
no hi hauria cel de barca
ni vela sobre la mar
rebent el bes de les aigües,
no sabríem les cançons
dels amors d’allà a l’Havana,
s’hauria fos la il.lusió
que sempre el cor ens demana.

Canta, canta, mestre d’aixa…
C.A.

Comentaris

Anònim ha dit…
Gràcies Cinto! És una lletra fantàstica i espero que el nostre grup la cantem ben aviat. Una abraçada. Mari Carme (GRUP MESTRE D'AIXA)

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?