Aquest Tribunal és un perill



El PP està manipulant el T. Constitucional fins a límits que no pot tolerar l’Estat de dret. Abans de dictar-se la sentència sobre l’Estatut ja va aturar amb males arts la renovació al Senat dels membres que tenen el càrrec caducat en aquest Tribunal, inclosa la presidenta. L’estratègia va consistir en què les CCAA del PP presentessin dos noms inacceptables, un d’ells (el d’Enrique López, portaveu de l’anterior Consell del Poder Judicial) sense complir els requisits mínims d’exercici temporal de magistrat per poder optar al càrrec. La Sentència de l’Estatut es va dictar, per tant, en situació de flagrant irregularitat de la composició del Tribunal, amb la conseqüència d’afegir desprestigi a la ja desprestigiada institució i de sumar un obstacle més a la configuració territorial i política de l’Estat . Ara continuen les males arts, que consisteixen en recórrer el veto del Senat al Sr Enrique López i fer que passi el temps perquè el TC no es renovi durant tot el que queda de legislatura, i sobretot perquè amb la seva composició actual, amb majoria conservadora, pugui dictar Sentència sobre la llei de l’avortament, i la declari també inconstitucional. Amb aquestes males arts el PP va aconseguint desfer per mitjà del TC el que la majoria parlamentària ha aprovat prèviament. Allà on no arriba el PP hi arriba el TC, amb burla dels processos legislatius i frau de les lleis que dicten la seva composició.

Un Estat de dret no pot subsistir amb aquest condicionament de les seves institucions més importants. Davant d’aquesta situació dues coses criden particularment l’atenció. La primera, que ni el Govern d’Espanya ni la presidenta del mateix TC emprenguin cap iniciativa política en ferm, amb l’aval del Parlament i dels membres del TC, perquè es produeixi d’una vegada la dimissió de la presidenta i dels altres membres que s’hi afegeixin, de manera que quedin en evidència els propòsits de la majoria conservadora i es forci una renovació del TC a partir de zero. I la segona, que els qui s’acollien a la legitimitat del TC per dictar Sentència sobre l’Estatut, des de posicions de respecte institucional, de progrés, i fins d’esquerres dins mateix del PSOE, per justificar el pronunciament contra l'Estatut, no vulguin veure ara que aquest Tribunal és un perill que atempta contra els fonaments de l’Estat de dret perquè actua per laminar el que la sobirania popular decideix al Parlament. Han de veure que el problema no és l’Estatut, ni les mobilitzacions de Catalunya contra la Sentència, com tampoc ho és la llei de l’avortament que la majoria social i política del país han demostrat que accepten. El problema és la composició política d’aquest TC. Espanya té un gravíssim problema al si de la seva institució fonamental. Ja ha fet molts mèrits per carregar-se el consens constitucional. Si no s’hi posa solució, refer aquest consens ja serà impossible, no només des de l’àmbit territorial de l’Estat sinó també des de l’àmbit de l’acceptació de la legitimitat dels processos legislatius i judicials que afecten directament tots els espanyols.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat