Àngels del fang



Àngel amb àngel pel mirall del fang,
mans esteses com ales deplegades
que ens arriben de Xina i de Myanmar,
de la terra i de l’aigua revoltades.

S’asserenen els ulls fitant el mar,
s’envola el xipolleig de les petjades
i el mirar cristal.lí, de llum vessant,
travessa la fetor d’aigua estancada.

Remuntareu el dol de tants estralls,
i amb el batec del vostre vol rebel
traspassareu la pena i els miralls
d’aquest encantament que clama al cel:
el nostre oblit covat entre mil veus
llotoses com el fang dels vostres peus.


C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Contra la por

“Un hivern fascinant” o els oblits impossibles de Joan Margarit