Palmells

"Cova de les mans". Río Pinturas, Santa Cruz, Argentina. 7.350 adC

“En el clos de la mà recull la clara llàgrima, (…)
i se la fica al cor, molt lluny dels ulls del sol”.
(Baudelaire, “Tristeses de la lluna”, inclòs en el Llibre “Spleen i ideal” de “Les Flors del Mal”. Versió de Jordi llovet.

En el revers humil d’ambdues mans,
dins el present ocult a la mirada,
feinegen els palmells com dos imants
fremint sobre la pell enamorada:
clos lluminós del tacte i l’abraçada,
són ulls bocaterrosos, palpejants,
que et guien per la fosca desplegada
a redós del que tens només davant.

Et cal tan sols girar les mans enlaire,
i encloure entre els teus dits temps i propostes,
per fondre’t amb la força que t’enlaira,
aquest hàlit que copses però no veus,
que et puja del corrent d’antigues deus
per inundar-te el cor amb aigües noves.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?