Cercle poètic





He trobat en el recull de poemes de Jaume Subirana, “Rapala” (Ed. 62, tardor 2007), una síntesi plena de les dues accions que construeixen el cercle poètic: el dir i el veure. No el dir que explica simplement el que es veu, sinó el dir com una experiència fermentada amb la paraula, de manera que no se sap si és abans el que se sent o la paraula que expressa el sentiment : “l’enigma és donar forma / a l’aigua, a la paraula” (“Art poètica”); “I si escrivim per recordar / allò que encara no sabíem ?” (“Escrivim”). I el veure com un saber veure el que de sempre està aquí, com una epifania evident per ella mateixa, pendent només d’il.luminar-nos: “Hi ha la vista i el gest i, al fons del llac / l’ombra de l’hora nostra, reservada” (Cercles”); “ i la boca del bosc ara vessa amunt mentre el peix gira / punteja l’ham i s’envola cap al fons del cel / color d’arròs morè, tot aigua il.luminada” (“Rice lake”).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat