quadern d'en Cinto Amat

    Roda del temps als cercles dels capells dels rovellons, roda que gira i gira fins al portal de casa on fa molts anys els meus germans portaven cistells curulls de rovellons collits a la Serra d’Obac, de bon matí, acabada la verema, quan la tardor   despullava els sarments de la vinya en repòs.   Eren cistells afegits a la feina d’esmagencar abans de podar els ceps i collir les olives, un entretemps amarat de l’esforç per guanyar un sou al mercat de la plaça on l’endemà es vendrien.   Pacientment els triava la mare amb dos gibrells asseguda a la cuina les hores de la tarda. En un quedava l’endurança dels dies, i en l’altre hi veig, concentrat en el pòsit, el substrat del temps d’ara. C.A.

           En la votació al Senat dels Estats Units sobre l’ impeachment de Trump el passat mes de febrer, poc abans de la irrupció de la pandèmia, pels càrrecs d’abús de poder i obstrucció a una investigació del Congrés, el senador republicà Mitt Romney (candidat republicà a les eleccions de 2012, les del segon mandat d’Obama!) es va passar a les files demòcrates i va votar a favor de l’impeachment pel primer dels cárrecs. L’abús de poder denunciat pels demòcrates en el procediment d’impeachment consistia en la voluntat de Trump d’interferir en les eleccions ara celebrades forçant el president Zelenski (mitjançant el xantatge de retenció de 400 milions de dòlars d’una ajuda promesa) perquè Ucraïna anunciés públicament que estudiava investigar Joe Biden i el seu fill per un suposat afer de corrupció en aquell país. L’ impeachment no va prosperar al Senat que comptava amb majoria republicana, però el discurs de Mitt Romney contra Trump recolzant...

     Les intervencions telefòniques de l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell posen de manifest una realitat que ja sabíem però que podíem suposar que anava quedant enrere amb el decurs dels fets una vegada senyalada data de les eleccions al Parlament i sobretot després de la incidència de la pandèmia: l’existència d’un nucli de persones que han tingut càrrecs rellevants en política, a ERC en aquest cas, i en el Govern tripartit, i que ara mateix continuen tutelant el dia a dia de la governança a Catlunya. Formaven part del conegut com “estat major” en els temps més durs del procés, abans i després dels fets de setembre i octubre de 2017. Però resulta que aquest “estat major” continua condicionant el dia a dia del Govern en un aspecte tan rellevant com la política de sanitat en temps de pandèmia.     Xavier Vendrell i Joan Puigcercós fa temps que no tenen cap càrrec públic, no desenvolupen cap funció pública dins de l’administració de la Generalitat ni són càr...

    Convé subratllar la dedicatòria de la nova encíclica del Papa Francesc, “Fratelli tutti” : “Aquest sant de l’amor fratern (sant Francesc d’Assís), de la senzilllesa i l’alegria, que em va inspirar a escriure l’encíclica “Laudato Si”, torna a motivar-me per dedicar aquesta nova encíclica a la fraternitat i a l’amistat social. Perquè sant Francesc, que se sentia germà del sol, del mar i del vent, se sabia encara més unit als que eren de la seva pròpia carn. Va sembrar la pau arreu i va caminar a la vora dels pobres, dels abandonats, dels malalts, dels descartats, dels últims”.   Per entendre l’encíclica, el contingut de la qual ve sintetitzat en aquesta simple i alhora profunda dedicatòria, convé també senyalar la base antropològica de la que parteix, la dimensió d’obertura, de consciència històrica i social que defineix l’home. La preocupació del Papa es mou a l’entorn de la dialèctica entre tancament i obertura. El capítol primer parla de “Les ombres d’un món tancat...

    Els anys d’avui són una vida nova, un cos que creix movent-se entre els teus braços, una mirada dolça que et recorda l’audaç desig de què vau ser capaços.   Són un regal de mans tendres però fortes, de dits inquiets i ferms assenyalant-vos les sorpreses que neixen de les coses vistes per primer cop amb ulls vivaços.   Són una veu que esdevindrà paraula al ritme que li marquin els teus llavis,  i un dia et sorprendrà dient els noms, el seu, els vostres i els de tots nosaltres, i et pregarà a vegades que li parlis del que ara ha començat a ser el seu món.  C.A. 36è aniversari de l'Elena     25 d’octubre 2020      36è aniversari de l’Elena

    Trapero, de profundes conviccions democràtiques segons ha manifestat Puigdemont aquest mateix matí tot just notificada la sentència, ha estat absolt juntament amb tota la cúpula dels Mossos pels fets del 19 i 20 de setembre i 1 d’octubre de 2017, pels quals el fiscal demanava condemna per sedició o alternativament per desobediència. No podem saber si les profundes conviccions democràtiques que ara li reconeix el llavors president Puigdemont s’haurien convertit als ulls de l’independentisme en una prova més de la persecució implacable de part dels poders de l’Estat contra les conviccions del mateix Trapero, en coherència amb les resolucions anteriors. Ara diu que sabia que Trapero no era independentista; ens hauria d’explicar per què ell i el seu govern van intentar instrumentalitzar-lo com si ho fos.   En qualsevol cas, la sentència absolutòria marca un important punt d’inflexió en el discerniment judicial dels fets de fa tres anys i ofereix material de reflexió ...

    La constant apel.lació als drets fonamentals que es fa en aquests temps de pandèmia per posar en qüestió les mesures de prevenció és una mostra de l’individualisme arrelat a la societat que no dubta a situar per damunt de tot el centre de la pròpia persona com si fos immune al risc de contagi. Sembla com si només amb la percepció directa d’aquesta realitat, per experiència pròpia o de les persones més properes, s’hagués de fer peremptòria l’obligació de respectar les normes més elementals de prevenció. La pandèmia queda lluny i no m’afecta si no em toca a mi o als meus. Quan aquest posicionament individualista troba el seu correlat en l’àmbit de la direcció política que decideix imprudentment passar per alt l’exigència de solidaritat i situar en primer terme el dret a la mobiliat, a la lliure circulació i a l’activitat econòmica en el propi territori per damunt de qualsevol altra consideració, els resultats poden ser letals.   Els drets fonamentals que recull la C...

      Presència     Tot és encara ple de tu i en el contorn de cada cosa queda l’empremta del teu cos com un alè de vida nova. No hi ets però et sento a prop tothora en aquest àmbit del silenci on sóc tan sols el testimoni del teu esclat de llum i absència que et fa present a cada instant. El buit del temps serenament s’omple de tu, són perdurables als nostres ulls tots els moments nascuts per no morir, l’amor, el goig i el pensament de tu. C.A. 10è aniversari de la mort de la Rosa

    Parlant de la sociologia de la complexitat a la seva darrera obra, “Una teoría de la democracia compleja”, Daniel Innerarity té una cita de N. Luhmann referida a l’extrema situació de contingència que diu: ”Tot podria ser d’una altra manera i no puc canviar quasi res”. Aquesta definició de la contingència que oscil.la entre el que és possible de canviar (les estrtuctures són contingents) i l’evidència que se’ns fa sovint present de no poder canviar quasi res (la contingència és estructural) dona la mesura exacta i acota a la perfecció els límits i les expectatives que la realitat de la pandèmia ens imposa. Mirant enrere veiem que era possible que ens passés el que ens està passant, i mirant endavant no és pas necessari ni convenient acceptar que ja no en sortirem de la realitat que ens tenalla. Les coses podien haver anat d’una altra manera però tenim recursos per sortir-nos-en. Hem d’acceptar de viure en una realitat cada vegada més contingent però no absolutament paral...

    Aquest poemari, “Mirades tankades” , no està fet de mirades closes sinó de mirades expressades amb la forma poètica de la tanka, composició japonesa que significa “poema curt”, de tant sols cinc versos i 31 síl.labes seguint la mesura 5-7-5-7-7. La majoria de poemes consten de vàries tankes que s’enllacen pas a pas, sempre mantenint el ritme de la tanka, procurant de fer-la progresar en composicions més llargues i mirant de no perdre l’agilitat que transmet i l’exigència de precisió que comporta.   L’introductor de la tanka en la poesia catalana fou Carles Riba en dos reculls de poemes inclosos al llibre “Del joc i del foc” . El primer recull, ”Tankes de les quatre estacions” , va ser escrit entre febrer de 1936 i juny de 1938, i el segon, “Tankes del retorn” , entre maig de 1943 i febrer de 1946. Les “Elegies de Bierville” , l’obra cabdal de Carles Riba, escrites a l’exili en un període de temps intermedi entre els dos reculls de tankes, les va encapçalar amb la...