Poemes a quatre mans (18) : El bosc - Camins d'Arenys

 

 


El  bosc

 

És molt escabrós el bosc.

Em punxen les argelagues,

hi ha mullena a les obagues

i a mitja tarda es fa fosc.

 

Sota els pins vaig de cantó

caminant a batzegades,

m’entrebanquen les brancades,

les estepes i el rostoll.

 

Sempre hi trobo algun redós,

un rierol, una fontana,

un planell amb clariana,

el perfum de farigola,

un ocell que canta i vola

i cireretes d’arboç.

B.A.

( de “Ferides d’amor”, 1984)

 

 

Camins d’Arenys


Camí lleganyós

Sobirans amunt,

despertar plujós

sobre Arenys de Munt.

 

Camí que voreja

la creu de Rupit

i em fa sentir enveja

del sol emmandrit 

 

Camí emmirallat

en fulles mullades,

verd enlluernat

que es fon a glopades. 

 

Camí del Montalt

que mira la plana,

balcó solemnial

sobre mar ufana.


Camí que s'ensorra

seguint Torrentbò

i al Remei recorre

per fer-se millor.
 

Camí amb platanar

del noble Jalpí,

mig cos asfaltat

i mig de jardí.  

 

Camí que ja xala

i veu el final,

s'enfila a Can Sala

i abraça el sorral.



Camí remorós

que l'ànim  em guarda,

camí silenciós

 quan caurà la tarda. 


 C.A.

(2005)

 

Pots escoltar els poemes 

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Israel, Palestina i el coratge de David Grossman

Imatge
    L’escriptor David Grossma encapçala de fa anys una llista de més de seixanta personalitats, escriptors, acadèmics, líders del pensament i activistes progressistes assentats a Israel i compromesos amb la pau, la igualtat, la justícia i els drets humans. D’aquesta llista foren especialment rellevants els noms d’Amos Oz   i   A.B. Yehoshua , morts respectivament el 2018 i el 2022 , els quals  juntament amb Grossman van formar una mena de tríada de referència en els cercles de debat i diàleg sobre la convivència i la pau. A finals dels anys vuitanta i sobretot durant els noranta, Grossman, Oz i Yehoshua es van convertir en el que a la premsa internacional sovint s’anomenava “la consciència liberal d’Israel”. Van col·laborar en fòrums, articles conjunts i trobades públiques, defensant la necessitat urgent d’un acord polític amb els palestins basat en els dos Estats. Eren veus literàries i intel·lectuals de gran prestigi que influïen en el debat públic israel...
Més informació

Memòria familiar involuntària

Imatge
      Marcel Proust va ser el teòric i el mestre indiscutible de la memòria involuntària . Així ho demostra la seva obra monumental, “A la recerca del temps perdut”, de set volums, escrita entre 1908 i 1922.   En el primer llibre hi trobem el conegudíssim fragment de la magdalena i la tassa de te que li desvetlla el record de la tieta Léonie   tots els matins del diumenge : “ ... en el mateix instant en què el glop barrejat amb molletes de pastisset va tocar el meu paladar, em vaig estremir, atent a alguna cosa extraordinària que passava a dins meu. M’havia envaït un plaer deliciós, aïllat, sense la noció de la seva causa... I tot d’una ha aparegut el record. Aquest gust era el del trosset de magdalena que, el diumenge al matí a Combray (perquè aquell dia no sortia abans de l’hora de la missa), quan anava a dir-li bon dia a la seva habitació, m’oferia la meva tieta Léonie després d’haver-lo sucat en la seva infusió de te o de til·la”. Sense haver-los buscat, d...
Més informació

“Un hivern fascinant” o els oblits impossibles de Joan Margarit

Imatge
     A l’epíleg del seu darrer poemari, “Un hivern fascinant”, Joan Margarit explica que els dos pols de tensió del pensament, l’abans i el després, se li han equilibrat en una nova lleugeresa, de manera que el demà li ha caigut en l’oblit i el passat el veu catapulat tan lluny que quasi és també un oblit. Hauria arribat així a una nova estabilitat o a un úlltim desordre que definiria el seu present present, la darrera etapa, com un hivern fascinant.   Vist així, la lectura dels poemes seria com un camí que transcorreria entre lleus pinzellades d’un futur que amb prou feines s’entreveu, quasi oblidat perquè seria difícil d’encarar-lo, i un passat que només s’albiraria molt lluny i a llambregades.   Però hi ha una altra lectura d’aquests poemes, més enllà del que el poeta voldria deixar escrit com l’esdevenir d’un tènue present hivernal que tendeix a desaparèixer, una lectura que va de la contundència de la contemplació del passat com el verit...
Més informació