Donar uns pressupostos al govern
“Tots hauríem de ser responsables i donar-li uns pressupostos al govern”. Amb aquesta frase tan clara i contundent es pronunciava en una entrevista Aitor Esteban, president del PNB, el 6 d’abril d’enguany. I afegia que això seria bo per a Euskadi i per a l’estabilitat, perquè “ entrar en un procés electoral no seria bo per al país, el sentit d’Estat també es mesura per aquest fet, un partit no pot estar pensant contínuament en les següents eleccions.” Penso jo que si seria bo per a Euskadi donar uns pressupostos a l’Estat , també seria bo per a Catalunya.
En el mateix sentit també penso que seria bo per a Catalunya donar uns pressupostos al govern de la Generalitat, trencant així el cercle viciós al que sembla que s’adscriu Junqueras quan proclama que “si no hi ha pressupostos a l’Estat per què n’hi ha d’haver a Catalunya?”. El 25 de gener d’aquest mateix anys Antoni Bassas al diari Ara apel·lava a la “Responsabilitat de l’esquerra” raonant que sense pressupostos no és congruent fer discursos sobre l’administració i la gestió concreta del sector públic, o sobre la importància en general del sector públic i la necessitat de les polítiques de progrés i pactes de progrés.
Antoni Bassas es referia sobretot als pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona, però el raonament és perfectament aplicable a l’estat actual dels pressupostos de la Generalitat. I encara més en un moment en què els socis d’investidura de Salvador Illa no han recolzat en el Parlament el projectede de construcció de 214.000 habitatges nous, amb una reserva d’entre el 40% i el 50% d’habitatge protegit, reclamant un “acord de país” per activar-lo fins al 2030. El nous pressupostos queden de nou a la intempèrie.
Anem altra vagada cap a un atzucac insalvable de governació. L’instrument essencial dels pressupostos generals es troba en vies de ser novament menystingut. Els últims dotze anys s’han prorrogat set vegades els pressupostos (el 2013, el 2016, el 2018, el 2019 , el 2.021, el 2024 i el 2025). Els últims aprovats van ser els del 2023 (amb els vots de ERC, PSC i ECP) ara en pròrroga. El resultat de les eleccions anticipades de novembre de 2012 no va fer possibles els pressupostos de 2013, les plebiscitàries del 2015, per decisió de la Cup, no van fer possibles els pressupostos del 2016, i el 155 i la tardança en formar govern després de les eleccions de desembre de 2017 van fer impossibles els pressupostos de 2018, havent-se produït una doble pròrroga el 2018 i el 2019, i després la de 2.021 amb el nou govern de coalició de JuntsxCat i Erc. La sortida del govern de coalició de Junts l’octubre de 2022 va fer necessari el concurs del PSC i ECP per aprovar els del 2023. Entrar al 2026 amb un tercer any de pròrroga no podria augurar res de bo.
Segons les dades del Parlament els pressupostos de la Generalitat s’han aprovat 39 vegades en 45 anys, des de 1980. D’aquestes, 7 corresponen als set anys dels tripartits (2004-2010), és a dir, un per cada any de legislatura, i només 8 als 14 anys de les legislatures del dret a decidir i del procés (2011-2024). Seria perjudicial per a Catalunya continuar en la dinàmica del procés de saltar-se els pressupostos generals de manera reiterada.
Com si s’ho haguessin comentat prèviament, Lluís Foix i Josep Martí Blanch, en sengles articles a La Vanguàrdia el mateix dia 2 del corrent mes d’octubre, senyalaven respectivament que governar sense pressupostos és un frau, i que continuar sense pressupostos al govern seria com estar de lloguer sense pagar, el que hauria de provocar anar al carrer amb noves eleccions. Entenc també que les dues opinions són extensibles tant als pressupostos del l’Estat com als pressupostos de la Generalitat.
Però convé preguntar-se també qui provoca el frau si no s’aproven. Només el govern que hauria d’anar al carrer, o també els socis d’investidura i l’oposició en bloc perquè, segons denunciava Aitor Esteban, tots haurien de ser responsables i no estar contínuament pendents de les següents eleccions? Uns noves eleccions garanteixen per elles mateixes que no es reproduirà la situació? Anant més enllà, quina relació té la negociació del nou finançament amb l’Estat amb els aspectes concrets de millora que haurien de suposar uns nous pressupostos? Són aspectes que s’exclouen, com suposa Junqueras o aspectes que més aviat s’haurien de complementar i reactivar recíprocament?
Comentaris