Poemes a quatre mans (17) : L' absent - Presència

 

 

 Elogi de l'horitzó. E. Chillida

 

L’absent

 

Veig els teus ulls en la blavor del cel

que brillen com la llum de les estrelles

i emmirallen, puríssims com són elles,

els càlids sentiments d’un cor fidel.

 

En braços de l’oreig dolç i suau

em porta l’aire les besades teves

que calmen a l’instant les penes meves

i omplen mon esperit de dolça pau.

 

 I quan de la tristesa arriba l’hora,

quan els éssers volguts l’ànima enyora,

llavors em fa reviure el teu record

i sento, sospirant amb melangia,

que el teu amor ve a fer-me companyia

i es queda, esposa meva, prop del cor.

B.A.

(“Endreces en l’absència”, 1937. Des del front de guerra)

 

 

Presència

 

 Tot és encara ple de tu

i en el contorn de cada cosa

queda l’empremta del teu cos

com un alè de vida nova.

 

No hi ets però et sento a prop tothora

en aquest àmbit del silenci

on soc tan sols el testimoni

del teu esclat de llum i absència

que et fa present a cada instant.

 

El buit del temps serenament

s’omple de tu, són perdurables

als nostres ulls tots els moments

nascuts per no morir, l’amor,

el goig i el pensament de tu.

C.A.

(2010)

 

Pots escoltar els poemes :