Sánchez continua

 

 Sánchez se sobreposa al seu abatiment personal i continua com a president de govern d’Espanya. Amb més força, si cal, segons que acaba de fer públic des de la Moncloa i després de comunicar personalment aquesta decisió al rei. Ha reiterat, però, els motius de fons que va exposar en la carta del passat 24 d’abril i que se centraven en un punt cabdal: si valia la pena continuar enmig del fangar escampat per la dreta i la ultradreta que posen sistemàticament en qüestió la seva persona i afecten sobretot l’honorabilitat de la seva muller i la seva família. Era, ha reiterat, una carta personal exempta de qualsevol mena de càlcul polític. Aquest últim aspecte, vist el desenllaç de la decisió presa, serà objecte de polèmica electoral.

  Sap que els atacs continuaran, però s’ha mostrat disposat a fer-hi front. Es podria dir que el seu instint polític, esperonat per la decisió de superar les qüestions estrictament personals amb el ferm recolzament del seu partit, el porta a voler fixar un punt que sigui d’inflexió per eradicar de la vida política els comportaments venjatius i tòxics interessats en presentar l’adversari com un enemic a batre sense cap consideració. Sap que no ho aconseguirà però vol deixar constància d’aquest imperatiu ètic que hauria d’estar a la base de l’acció política.

   El decurs de la legislatura  i les properes eleccions demostraran si la recerca d’aquest punt d’inflexió social i polític troba un espai de suport.

   Abans de les generals de juliol passat es palpava en l’allau de desqualificacions  de la precampanya que segons quin fos el resultat s’alçaria la veda de la democràcia de l’odi. D. Innerarity defineix molt bé aquesta forma de fer política. Pensa que la causa d’aquestes expressions d’odi rau en la falta d’un sentiment de pertinença: “La reconstrucció democràtica i no nostàlgica d’un sentiment de pertinença a una comunitat universal, diversa i oberta és una de les grans tasques de la nostra època” (a “La libertad democrática”,2023).  Adverteix que el caràcter verbal d’aquest odi en política “no anuncia una confrontació civil sinó  altres variants de la democràcia, una nova cruïlla en la que haurem de decidir quin model de sistema polític volem”. I en aquest sentit sí que constitueix una amenaça per a la democràcia. Es pregunta si estem condemnats a escollir entre una democràcia liberal incapaç de superar l’odi i una democràcia il.liberal que es proclama pacífica però que només el supera il.lusòriament. En el seu comunicat Sánchez aposta per desfer aquest dilema i continuar lluitant a favor d’una democràcia liberal que sigui capaç de superar l’odi.

   Però haurà d’acudir cada dia a la reflexió que es feia Marc Aureli a “Les meditacions”: “ En despuntar l’aurora, fes-te aquestes consideracions prèvies: em trobaré amb un indiscret, un ingrat, un insolent, un mentider, un envejós, un insociable”. Perquè d’aquests subjectes la vida política en va plena.