Llibre (després de llegir “El infinito en un junco” d’Irene Vallejo)

 

 

Veu i paraula

són pòsit de memòria

i al llarg dels temps

s’han buscat l’una a l’altra

fins fer-se lletra escrita.

 

Cal declamar,

com exigia Sòcrates,

el que pensem

per preservar en veu alta

el que la lletra amaga.

 

Però és el llibre,

la cadenciosa veu

del que llegeixo,

el fil que cus el món

amb tot el que s’expressa.

 

Creuant el fang,

la fusta i el papir,

des del silenci

m’endinso en la lectura

que solca la memòria.

C.A.

 

 

Sant Jordi 2021