Estratègies i estratagemes


 


  L’opinió de Cuevillas sobre la inutilitat d’admetre a tràmit resolucions parlamentàries  merament declarartives sense cap eficàcia política apunta en el fons cap a la distinció entre estratègia i estratagema. No és un joc de paraules. L’estratègia política és l’art de coordinar per construir, mentre que l’estratagema és simplement l’astúcia,  un ardit per confondre l’adversari i una forma d’enganyar els seguidors més crèduls per assegurar determinades posicions. El procés s’ha anat configurant com una estratagema majúscula capaç d’enganyar a propis i estranys, un farol  sense base real, com bé va confessar Clara Ponsatí.

  Cuevillas no denuncia l’estratagema que hi ha a la base de la seva formació política, Junts, sinó que es limita a posar en evidència la inutilitat de tramitar declaracions sense eficàcia jurídica provocant el risc d’inhabilitacions. Per alguna cosa es comença, però Cuevillas es queda molt lluny de denunciar que l’estratègia de confrontació amb l’Estat que proposa Junts, començant amb la desobediència al Parlament i acabant amb el Consell per la República, és en realitat una simple estratagema que no porta enlloc.

   No gosa denunciar-ho però molt probablement ho pensa, i així es dedueix d’alguna part sucosa de l’entrevista a Vilaweb en la que relaciona directament les declaracions que només contribueixen al relat amb la impotència per concretar la DUI. Exposa: “Aquestes declaracions tenen per objecte d’ajudar-nos a construir el relat, i a fer pedagogia cap endins, perquè de vegades en les xerrades que faig em diuen “aixequeu la DUI d’una vegada”. Com vols que aixequem la DUI? Ja ens agradaria. Penses que, si la poguéssim aixecar, no ho hauríem fet, ja? Però és que no tenim la força per a fer-ho. Com volem fer la independència?”

   I és que Cuevillas és un activista jurídic. Reconeix que té una mentalitat estratègica només com a jurista, i per això va desentendre’s per prudència en la votació de la delegació de vot de Lluís Puig, el seu client. Va donar moltes proves d’aquesta mentalitat estratègica de jurista mentre va ser degà del Col.legi d’Advocats de Barcelona, i també quan va entrar a formar part del consell d’advocats de Puigdemont, però no s’acaba de reconèixer com activista polític quan l’estratègia li pot reportar perjudicis personals. Podia sentir-se còmode com a diputat al Congrés recolzant les votacions, igualment inútils, de la seva cap Laura Borràs, però exposar-se a la inhabilitació personal per determinades actuacions a la mesa del Parlament és tota una altra cosa, encara que sigui al costat de la mateixa Laura Borràs. D’oportunistes l’estratagema política en va plena.

  Si més no, l’afer Cuevillas posa en qüestió fins a quin punt al si de Junts la prioritat de la confrontació amb l’estat sota la direcció del Consell per la República pot començar a  ser considerada una estratagema enganyosa des de les pròpies bases de la formació. Per descomptat que la totalitat dels líders de Junts coneixen de primera mà la naturalesa enganyosa de la proposta, i per això la responsabilitat que acumulen s’agreuja a mida que la temeritat i l’astúcia acomodatícia persisteixen. La credulitat del vot de les bases de Junts podria trobar alguns elements  de reflexió en l’afer Cuevillas, almenys per veure que és impossible distingir, com fa la interessada estratègia jurídica de Cuevillas en benefici propi, entre la inutilitat de les declaracions simbòliques del Parlament i la inutilitat global de l’embat amb l’estat. Podrien començar a entreveure la proposta del Consell per la República i la confrontació permanent com una estratagema enganyosa orientada a mantenir les posicions de poder personal.

   L’altra qüestió pertoca a ERC que es va empassant totes les propostes enverinades que li arriben de Junts per assegurar la investidura. L’afer Cuevillas no és prova plena de les contradiccions de Junts per descartar definitivament qualsevol intent d’incardinar comissions estratègiques dins el marc institucional del Consell per la República? Quan tindrà la valentia de denunciar que aquest Consell és una estratagema per cronificar la situació en benefici partidista? S’empassarà també l’últim regal de Junts, la proposta d’Aurora Madaula per subsitituir Cuevillas?

 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat