En la distància






On va el carrer
sense que ningú el meni,
sense les veus
que entre plors i somriures
portaven a l’escola?

Aquestes mans
mil vegades gastades,
de quines mans
es veuran deslligades,
a qui s’abraçaran?

Entre tu i jo,
en la distància justa
que ara ens separa,
és la por o l’esperança
la que dicta l’espera?

D’allò que sento
al soroll de la xarxa
eixordadora,
queda alguna paraula
que em doni confiança?

I per demà
quines xifres m’esperen,
amb quin dolor
acompanyaré els morts
des del buit del silenci?

C.A.

28 de març de 2019
15è dia de confinament pel coronavirus

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat