Urnofòbia i urnofília




En el camp de la urnofòbia
persisteixen els  urnòfobs
i en el camp de la urnofília
els sempre addictes urnòfils.

En l’extrem dels anomòfils
els seguidors més demòfils,
els més bregats hispanòfobs,
els savis catalanòfils,
els filòsofs pocessòfils,
i els herois referendòfils
a base de paperofília
amb vocació d’halteròfils.

A l’altre extrem els demòfobs,
els suposats anomòfobs,
els imputats hispanòfils,
els traïdors catalanòfobs,
els filòsofs processòfobs,
i els errats referendòfobs
a base de paperofòbia
amb vocació d’halteròfobs

Entre l’un i l’altre extrem
pantofília o pantofòbia,
i en l’entremig res de res,
ni una trista mitja fília
ni una trista mitja fòbia,
ni una trista mitja pizza.
Això sí, a banda i banda
llepafils i llepaculs
i sobretot llepacups.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?