Data i pregunta




Amb la data i la pregunta
ja tenim ben a tocar
el designi de les urnes,
el somni republicà
que un dia la Forcadell
proclamà en el Parlament
esborronant-nos la pell
i trasbalsant-nos la ment.

La data ja és cosa certa
i la pregunta depèn
de si tindrem paperetes
per senyalar el que volem,
però una dada és ben segura:
hi hagi o no hi hagi papers
la resposta a la pregunta
no vindrà dels botiflers,
vindrà dels republicans
que s’han batut per la causa
durant una colla d’anys
amb valor i sense pausa.

Alguns potser dubtaran
si volen el nou estat
en format republicà
o en format de virreinat.
Hi ha fins i tot qui voldria
que el procés no acabés mai,
una infinita parida
amb sota, cavall i rei.
La Constitució en tot cas
ja té a punt el president
per treure´l del seu cabàs
així que arribi el moment.

Amb la data i la pregunta
no necessitem cap llei
ni ens convé tenir cap Junta,
nosaltres ja som la llei
i quan serem convocats
en qüestió de moments
serem tots legalitzats
com per art d’encantament.

Amb la data i la pregunta
el procés fa un gran miracle,
per fi s’acaben els dubtes
i ens eviten el desastre
de la ruïna d’Espanya
que des de fa massa temps
ens amenaça i escanya
per voler ser independents.
Ara ja anem tots a l’una
després d’acabar com cal,
pel forat de la comuna,
amb el Pacte Nacional.

Coda al peu de tanta eufòria:

Ja tenim data i pregunta
però el que cal saber del joc
és si hi ha algú que es pregunta
si tot això va a algun lloc,
si les ganes d’envidar
faran només trencadissa
entre els d’aquí i els d’allà
quan acabi la partida,
sabent que anem de farol
i que ells tenen l’as de copes,
que no ens queden reis ni sotes
quan les hem perdudes totes.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat