S’ha de veure que es fa política

  Potser una crítica raonada a la posició de Pedro Sánchez, fermament arrelada en el “no” a la investidura de Rajoy, hauria de partir no tant del bloqueig governamental que provoca com de la manca de raons polítiques que la justifiquin de cara als seus electors si no se’ls ofereix una alternativa plausible. Després de les segones eleccions,  i superat el pànic del sorpasso de Podemos, Pedro Sánchez ha optat per mostrar-se coherent amb el “no” a Rajoy, però cada vegada més dóna la impressió que darrera el “no” no hi ha cap més proposta, si es demostra la impossibilitat de formar un govern de progrés amb Podemos i es descartada per principi qualsevol entesa amb els independentistes.

    A Pedro Sánchez se li acaba el temps per explicar que rere la perseverança en el “no” a Rajoy, amb la qual podien estar d’acord inicialment una bona part dels seus electors, hi ha raons concretes que no només es fonamenten en el refús de Rajoy i les seves polítiques sinó que contenen propostes que poden dibuixar una alternativa. Aquesta l’haurà de buscar, en primer lloc, amb Podemos, i recórrer altra vegada al concurs de C’s per mostrar que sí que seria possible una majoria alternativa de govern deixant el Pp a l’oposició, o bé recórrer als independentistes no per oferir un referèndum d’autodeterminació sinó per pactar uns mínims que posin fi, si més no,  a les polítiques recentralitzadores del Pp.

    Si l’alternativa de govern no és possible (més que impossible, sembla en aquests moments molt poc probable), Sánchez hauria de buscar una alternativa parcial basada en raons parcials més enllà de les raons i de la imparcialitat tancada del propi grup socialista, pensant no només en els seus electors.

   Pedro Sánchez no pot anar a unes terceres eleccions cedint tot el protagonisme a Rajoy. Li cedirà si abans de les noves sessions d’investidura del proper mes d’octubre, i una vegada verificada la impossibilitat d’un govern alternatiu descartant per principi qualsevol entesa amb els independentistes, no exposa les raons per alguna alternativa parcial i plausible que en tot cas decanti la responsabilitat de la repetició d’eleccions cap al camp de Rajoy. D’acord amb què no pot acabar cedint amb una abstenció vergonyant a última hora, i fent mutis pel fòrum, però tampoc pot continuar confiant  que el seu electorat es conformarà amb l’unica raó política del no inamovible que condueix a les terceres eleccions. No pot donar per fet que els seus electors entendran fins al final les múltiples raons implícites en el “no” si no les explica.

    Els electors socialistes han de veure que Pedro Sánchez fa política, que és capaç de pensar en alternatives parcials que posin Rajoy i el Pp contra les cordes, encara que això signifiqui cedir-los inicialment el govern en una legislatura que pot controlar des del Parlament amb acords puntuals, i no tan puntuals, amb Podemos, independentistes i nacionalistes, sense descartar C’s amb qui va signar un acord de principi després de les eleccions de desembre.

   Una alternativa parcial al govern de Rajoy bé podria consistir en un govern del Pp sense Rajoy, obrint la possibilitat de negociar els pressupostos del 2017 amb una intervenció decidida que signifiqués el principi d’un canvi de rumb de les polítiques socials i econòmiques, i que deixés clar que la majoria del Parlament expressa la voluntat d’un govern alternatiu i de progrés, no realitzable de moment per la manca d’un acord mínim amb els independentistes. Sí, els electors han de veure que es fa política, i per això Pedro Sánchez hauria d’explorar aquesta alternativa parcial, posar-li nom i data, plantejar-la de cara a les sessions d’investidura de l’octubre i fer recaure en Rajoy i el Pp tota la responsabilitat de les terceres eleccions si no l’accepten. 

   Es podria plantejar inclús la dimissió en paral.lel de Pedro Sánchez per demostrar la voluntat real de renovació dels lideratges polítics en la situació excepcional del país, i arribar a l’extrem de mantenir-la de cara a unes noves eleccions si el Pp no acceptés el pas al costat de Rajoy. La iniciativa de Pedro Sánchez de no tornar-se a presentar en cap cas, després de formular aquesta alternativa parcial, podria constituir  un missatge prou explícit de renovació en unes terceres eleccions, i de passada podria contribuir a resoldre els problemes interns que s’endevinen al si del Psoe.

  Amb aquesta alternativa parcial Pedro Sànchez podria objectivar les raons del “no” inamovible. Continuaria sent un “no” a un govern Rajoy, però ja no es podria dir que es un “no” que bloqueja tota possibilitat de govern. Si la capacitat dels polítics es demostra a l’hora de suportar l’escrutini públic, Pedro Sánchez ha d’explorar la manera de fer visible les raons positives que conté el seu “no” inamovible a un govern Rajoy. Si no pren la iniciativa, l’escrutini públic li pot resultar molt negatiu.