Només hi ha hagut un pregó



  

    Només hi ha hagut un pregó aquestes festes de la Mercè. Perquè en el pregó de Javier Pérez Andújar hi cabia tot Barcelona, tota la Barcelona popular, creativa, la de tots els barris, totes les places i carrers, tots els autors anònims i tots els famosos, la Barcelona dels obrers i els menestrals, dels negociants, dels perduts i els retrobats, dels que han fet història i dels que han patit la història, perquè hi ha moltes maneres de ser de Barcelona. També la Barcelona dels que han nascut a qualsevol lloc, però és igual perquè quan ho van fer eren molt petits. Impossible no emocionar-se llegint el pregó inclusiu i totalment comprehensiu de Pérez Andújar, evocant la Barcelona popular i oberta, la Barcelona de tots i de totes, la Barcelona de les il.lusions, de les frustracions, de les petites esperances i de les grans emocions, penjades als quioscos de les cantonades, cal.ligrafiades amb les plomes i les veus de tots els protagonistes, grans o petits. Per això aquestes festes de la Mercè només hi ha hagut un pregó, el que ens explica a tots i parla de tots.

   De la bufonada, millor no parlar-ne. Ha estat una cosa equivocada, situada incomprensiblement al marge de la Barcelona de tots, en una plaça equivocada. Però és igual, perquè semblava que eren molts i en realitat eren molt pocs i molt petits comparats amb la gran Barcelona evocada i convocada en l´únic pregó de Pérez Andújar. Malauradament per un dia, i desitjo que no serveixi de precedent, han canviat les emocions per la reacció i la provocació que sempre  porten a una forma no productiva d’enfrontament, una manera absurda de matar les il.lusions, aliena a la tradició barcelonina recordada en l’únic pregó d’aquestes festes de la Mercè.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9

De l’atzucac a la confrontació?