Roda d’Isàvena





Hi ha un joc de blaus
a l’entrada del claustre
i un punt vermell
que juga amb els meus ulls
quan m’assec a l’escala.
Al meu davant
un punt de llum fendeix
l’ombra del claustre
besant la llosa antiga
als peus de les arcades.
Rodant l’Isàvena
el temps s’acoloreix
i esclata el verd
al monestir d’Obarra
varat prop de les aigües.
De temps en temps
la natura punteja
amb colors càlids
la sorpresa dels ulls
captant la seva imatge
i és aleshores
que es fa el sentit de tot
el que ens captiva
suspès en un instant
al centre de la roda.

C.A.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9

De l’atzucac a la confrontació?