La llista del mal menor per a un procés incert

  

   Finalment Convergència i ERC han arribat a un acord per presentar una llista electoral conjunta el 27S, avalada per les formacions independentistes, amb presència de polítics : Artur Mas i Oriol Junqueras als llocs 4art i cinquè de Barcelona i amb Raül Romeva encapçalant-la. La Cup se n’ha desmarcat després que David Fernàndez argumentés que la llista no reflecteix la pluralitat i la complexitat del país.
   Em faig dues consideracions:
    1.- És la llista del mal menor, últim recurs per modificar les expectatives negatives que apunten les enquestes.
     Tant el CEO, com la recent enquesta del Periódico, i l’encara més recent de Feedback per a la Vanguàrdia, indiquen que amb llistes separades Convergència, ERC i la CUP no arribarien a la majoria absoluta de 68 escons, mentre que una llista conjunta podria superar-la i arribar fins als 74 (ara en sumen 75). Per tant, descomptats els 10 escons que les enquestes apunten a la desmarcada CUP el 27S, és de moment una incògnita aventurar si la llista conjunta de CDC i ERC podrà assolir la majoria absoluta d’escons per formar govern, o si haurà de recórrer a la CUP per aconseguir-lo, i en aquest cas amb quines condicions si la CUP s’hi presta.
    És clar, doncs, que davant l’eventualitat d’un fracàs s’havia de tornar a la llista única, fos com fos. I ERC no s’hi ha pogut negar, ja que l’alternativa, clarament insinuada pel president Mas, era la no convocatòria de les eleccions el 27S. Si no es vol el pitjor s’ha d’acceptar el mal menor. De totes maneres, cap de les darreres enquestes dóna majoria absoluta de vots a les llistes independentistes, separades o conjuntes, el que significa que l’independentisme en aquests moments es mou sobre la corda fluixa d’una gran incertesa sobre el destí final del procés.
    2.- Votant aquesta llista conjunta no es vota la independència sinó un determinat procés per arribar a la independència que porta inevitablement a la ruptura amb la legalitat vigent.
    És una obvietat, però de tant obvi es dissimula sota les afirmacions eufòriques que donen per aconseguida la independència com una conseqüència immediata de la victòria d’aquesta llista. Tot el procés s’ha conduït amb la mateixa ambigüitat d’ocultar els contratemps del camí cap a la independència amb la presentació d’una Arcàdia ideal que ens treurà de tots els mals. Ara aquesta ambigüitat encara augmenta, fins al punt que Oriol Junqueras acaba de sostenir que no cal un vot explícitament independentista per sumar-se a la llista, que és suficient un acte de confiança per creure que ens portarà a la independència. És a dir, contra els mals auguris i les dificultats objectives de tota mena, una acte de fe basta. Ja li explicaran després a l’elector que els hagi votat en què s’ha traduït aquest acte de fe.
    Destacaria les ombres del procés pactat per després del 27S. Si la llista conjunta, sumada als resultats de la CUP, no dóna majoria absoluta de vots, ens hauran d’explicar on rau la legitimitat democràtica que tant s’ha predicat per tirar endavant un referèndum sobre una hipotètica Constitució. I si arriba a la majoria absoluta de vots, també ens hauran d’explicar com es pot fer un referèndum sobre una Constitució si abans no s’ha preguntat explícitament als electors sobre la independència, després de ponderar degudament els pros i els contres. Sens dubte que aquells que seguint el consell de l’Oriol Junqueras hagin votat la llista conjunta en base a la simple confiança, sense formular un vot explícit per la independència, li hauran d’exigir la possibilitat de formular-lo explícitament en un referèndum posterior, abans de votar qualsevol Constitució. Són les servituds indefugibles, des del respecte al mínim sentit democràtic, que presenta un procés que vol fer passar per plebiscit el que són unes eleccions parlamentàries.
  La inevitable ruptura de la legalitat vigent, i les seves conseqüències, no es limita a una simple desconnexió, ni automàtica ni progressiva. Amb la lliçó apresa de la declaració de sobirania del Parlament i la consulta, sembla mentida que encara no s’hagi pensat un pla alternatiu per donar un pas enrere i sumar les forces de tots els catalanistes per avançar cap una meta plausible.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

No seria com sempre