Sabrà moderar-se el nacionalisme hindú?



   

   Per motius relacionats amb un recent viatge turístic a l’Índia (el turisme té això de positiu, que per poc curiós que siguis et desvetlla l’interès pels esdeveniments que es van produint en el país que has visitat), he seguit amb certa preocupació els resultats de les darreres eleccions a la Índia, la democràcia formal més poblada del planeta, amb més de cent milions de nous votants (joves) respecte de les anteriors eleccions del 2.009. Aviat està dit. Modi, el candidat del partit nacionalista hindú, el BJP (Bharatiya Janata Party), fins ara president de l’estat federal de Gujarat (60 milions d’habitants) ha aconseguit una victòia contundent que li pot reportar una majoria còmode de govern de 336 diputats en una Cambra de 543 diputats, si bé les xifres definitives sembla que estaran entre el 31% i el 35% del total de votants, és a dir que només una tercera part aproximadament haurà votat pel candidat nacionalista. El Partit de Congrés, de la dinastia Gandhi-Nehru, ha perdut més de la meitat dels vots que va obtenir a les eleccions del 2.009, el 37,22%. Simplificant molt, el nacionalisme hindú, amb les seves promeses de recuperació del creixement econòmic, de reformes laborals i d’inversions estrangeres, s’ha imposat fàcilment a la burocràcia i a la corrupció que els últims temps ha acabat dominant el Partit del Congrés.
    Però darrere els aspectes econòmics i polítics hi ha un inquietant projecte nacionalista que des de fa molts anys sacseja el partit nacionalista hindú, el BJP, que des dels seus orígens al si del moviment RSS ( Associació de Voluntaris Nacionals), fundat el 1.925 per l’activista hindú Hedgewar, pugna per estendre en tots els estats de l’Índia la doctrina hindutva, sobre la base del discurs de som “una nació, un poble, una cultura”, de manera que només poden ser veritables nacionals i estimar l’Índia els originaris de la terra mateixa, no els musulmans ni els cristians. Martha C. Nussbaum, en un exhaustiu assaig del 2007, traduït al castellà amb el títol de “India, Democracia y violencia religiosa”, dibuixa amb força escruixidora els detalls d’aquest projecte nacionalista excloent, pretesament fonamentat en la puresa dels orígens aris de l’Indostan, que no dubta en assaltar la història de les riques i complexes tradicions índies, inclòs el panteó hindú, les llengües i les narracions vèdiques, amb un descarat propòsit homogeneïtzador, exaltador de les arrels nacionals contràries a l’Islam.  En cert sentit, diu Nussbaum,”la interpretació de la història de l’Índia que fa la doctrina hindtuva, que subratlla la puresa interna i el perill extern (sobretot l’Islam), s’enfronta a la interpretació nehruviana del passat de l’Índia, que ressalta la complexitat, la pluralitat i la tensió”. Recorda Nussbaum la carta de justificació que va llegir l’antic integrant del RSS, Nathuram Godse, l’assassí de Gandhi el 30 de gener de 1.948 (“Why I Assassinated Mahatma Gandhi”) ; sostenia Godse que era a Gandhi a qui “s’havia d’atribuir una major culpabilitat respecte de la violència perquè era ell qui havia exposat els indis a la subordinació i la humiliació”.
  La minoria musulmana a l’Índia (un 13% d’una població total de 1.221.000 habitants) representa la tercera concentració més nombrosa de musulmans del planeta, després d’Indonèsia i Pakistan. El conflicte permanent amb la comunitat hindú va tenir una eclosió violenta durant dues setmanes dels mesos de febrer i març del 2.002, a l’Estat de Gujarat, quan a rel de l’incident confús de l’incendi d’un tren de peregrins hindús en el que van morir desenes de viatgers, es va desencadenar una persecució sagnant i indiscriminada  contra la comunitat musulmana de Gohdra i d’altres ciutats del mateix Estat, a conseqüència de la qual  van ser assassinades més de dues mil persones,  moltes cremades a casa seva, més de la meitat nens i dones que prèviament havien sigut torturades i violades. De Modi, l’ara flamant guanyador de les eleccions pel BJP, i llavors president  de Gujarat,  se’n va criticar durament la seva passivitat, quan no la seva connivència, amb aquells fets.
    Cal esperar que la pressió a l’interior de l’Índia, i les pressions dels inversors estrangers i de la comunitat de les nacions, portin el BJP cap a la moderació i el respecte de la riquesa cultural i religiosa que la constitueix.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?