L'estranya història del banquer Blesa i el jutge Elpidio

   Per als qui no creiem que la justícia pugui escriure recte amb línies tortes, la trobada en un procediment judicial del banquer Blesa i el magistrat Elpidio José Silva Pacheco, titular del jutjat d’instrucció nº 9 de Madrid, no pot augurar res de bo. La implicació de Blesa en els afers de Caja Madrid, conjuntament amb els membres del seu consell d’administració, del que formava part Díaz Ferran, beneficiari d’un sucós crèdit de l’entitat de més de vint-i-cinc milions d’euros, mereix ser investigada amb profunditat i rigor. Ho exigeix la salut judicial, política, social, econòmica i mental del país, que ha hagut de patir massa arbitrarietats de part dels rectors i dirigents financers durant el temps de les vaques grosses, quines conseqüències estem pagant els contribuents, ciutadans del carrer.
   L’últim que ens podia passar en un tema de tanta envergadura era que la investigació judicial, en la que hi ha compromesa la credibilitat, l’eficàcia i l’objectivitat de les institucions, començant per la mateixa administració de justícia, anés a parar a un magistrat desmanegat i arbitrari com aquest. Que el sentit de justícia ens agafi confessats, perquè s’han trobat la més sibilina representació de la delinqüència encarcarada de camisa, cartera i corbata, i la pura deixadesa instructora d’un magistrat que en comptes d’investigar i fonamentar envesteix com un brau enlluernat per la glòria que l’espera. No ens ho mereixem.
   El jutge Elpidio té oberts dos expedients per dues faltes molt greus i una de greu, relacionades amb el retard injustificat en la tramitació d’expedients i la falta de motivació en le seves resolucions. L’any 2008 va ser objecte d’un procés d’incapacitació com a jutge que no va prosperar, i ara està recusat en les dues causes que porta relacionades amb Caja Madrid. L’any 2009 va ser desnonat per falta de pagament de les rendes del pis on vivia de llogater, i condemnat en rebel.lia a pagar el que devia. Els companys advocats qualifiquen la seva actuació en les audiències de poc equilibrada, amb valoracions subjectives i alteracions que traspassen els límits de la seva funció jurisdiccional.
   Elpidio, per coronar la seva brillant història com instructor, va dictar fa tres setmanes ordre de presó contra el banquer Blesa amb fiança milionària. Satisfeta aquesta ràpidament per l’engarjolat, va haver de deixar-lo anar, però ara l’empresona de nou provisionalment sense fiança, amb el brillant argument del perill de fuga que es posa en evidència en la facilitat fiançadora de l’imputat, mentre disposa que els serveis especialitzats de la policia judicial li passin els extractes dels milers de mails del Sr Blesa que ha demanat a Caja Madrid. Massa poder en mans del magistrat Elpidio, massa risc de desprestigi de tota una institució en mans d’un home sol. Per no res, comparat amb això, el jutge Garzón va ser apartat de la carrera judicial.
   La defensa del banquer Blesa es frega les mans. Li ha tocat la loteria d’un instructor que estripa la causa i confon el personal, que serveix amb safata tots els camins processals perquè no s’arribi mai al nucli de l’actuació del banquer Blesa. Entrarà i sortirà de la presó com d’un hotel de cinc estrelles, les mateixes que es va penjant el jutge Elpidio abans que algú les hi arrenqui de cop, però mentrestant el banquer Blesa es va omplint artificialment de raons, davant l’Audiència Provincial de Madrid i davant l’audiència ciutadana, perquè el considerin la víctima d’un jutge sense escrúpols, i no el factor d’una estratègia espoliadora d’una entitat bancària. Deia Montaigne que a vegades l’atzar sembla que es burla de nosaltres en el moment oportú. En aquest cas l’atzar del repartiment de la instrucció del cas Caja Madrid dóna lloc a la inoportuna i estranya història del jutge Elpidio i del banquer Blesa que es burlarà molt de la justícia si algú no hi posa remei ben aviat. A qui pot interessar que aquesta història continuï?




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9