No anem bé


No comença bé el procés de convocatòria de consulta endegat per CiU i ERC amb la proposta de Resolució d’aprovació de la Declaració de Sobirania del Poble Català. En el pacte d’encara no fa un mes, CiU i ERC expressaven el seu compromís de fer una consulta al poble de Catalunya perquè aquest pugui decidir democràticament i lliurement el seu futur col.lectiu. En la proposta de Resolució feta pública ara el procés per a la consulta per decidir passa a segon terme, i de manera sorprenent passa a primer pla una declaració de sobirania que parteix de la presumpció de què les últimes eleccions han expressat i confirmat el mandat domocràtic perquè la nova cambra, en respresentació de la voluntat del poble de Catalunya, inicïi el procés per a la constitució de Catalunya com a nou Estat a partir del reconeixement de la seva sobirania. El que en l’acord inicial era un procés per la consulta passa ara a ser la realitat incontestable de la voluntat del poble de Catalunya per iniciar el procés de constituir-se en un nou Estat.
   Joc de paraules? No: precipitació i confusió flagrant de conceptes i de procediments. El procediment per a consultar no és el procediment que ineludiblement ens ha de portar a la independència. La consulta podria decantar-se per un sí o per un no a la independència, depenent de la pregunta i de les condicions de convocatòria i de participació. D’altra banda, sorprèn que CiU s’arroguin tan alegrement el suposat mandat democràtic, i donin per fet que han d’iniciar el procés per a la constitució de Catalunya com a nou Estat. Això és confondre els seus desitjos amb la realitat, i els mitjans amb l’objectiu. Una cosa és buscar tots el mitjans perquè la consulta sigui possible, i una altra de molt diferent pressuposar que l’objectiu no pot ser altre que el de la independència i que la consulta és un mer formalisme. Amb això es banalitza el mateix dret a decidir, i el dinamisme democràtic que es volir fer entrar per la porta gran de la decisió col.lectiva majoritària s’escapa de forma vergonyant per la finestra de l’arrogació sectària del dret a donar per suposada la voluntat d’independència. A les últimes eleccions la suma de CiU i ERC va ser de 1.608.633 vots, mentre que la suma de PSC, IC, PP, C’s i CUP va ser de 1.754.531 vots.
   Ens sobren xocs de sobiranies i ens falta consens. Més valdria aparcar les qüestions essencials sobre el subjecte sobirà i posar tota la força en la voluntat democràtica per assolir la celebració d’una consulta amb totes les garanties legals perquè es confirmi o es refusi la voluntat d’una majoria per la independència, o bé perquè es decanti per aquesta o per una altra proposta igualment raonada i raonable. El vertigen polític arriba a velocitats tan altes que sembla que ja sigui impossible mesurar amb calma i profunditat la coherència del que es vol i el temps i els mitjans que es necessiten per assolir-ho.
   No m’estranya que tant el PSC com Iniciativa, i també la CUP, hagin mostrat el seu refús inicial a signar aquesta proposta de Declaració. És un mal començament, i una pèssima manera de demostrar que CiU i ERC van a la seva. Corren el risc de quedar-se sols. Em costa de creure que el president Mas vulgui arriscar tan ràpidament el seu futur polític apuntant directament cap a la seva superació per la via de la confusió i la precipitació. Sabrà corregir? Amb aquesta proposta de Declaració ens deixa a fora a tots els qui pensem que és convenient una consulta sense donar per suposat que la consulta és només per ratificar la independència, perquè voler decidir i votar per la independència són coses diferents. Tan difícil és buscar un acord sobre la base d’aquesta diferenciació?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9