Responsabilitat conseqüent

  A rel de la discussió política sobre la Declaració de sobirania del Poble Català que es proposa per a ser aprovada al Parlament la setmana que ve, discussió de veritat apassionant encara que no sigui la qüestió que realment importa en aquests moments als ciutadans, atribolats per l’atur i les conseqüències de la crisi, se’m platengen les dues posicions que l’economista i filòsof Amartya Sen analitza en la seva obra “La idea de la justícia”, tot fent esment dels conceptes diferents de justícia segons l’antiga filosofia jurídica índia, el “niti” i el “nyaya”. El “niti” es correspon amb la consideració de la idoneïtat de les institucions i la correcció del comportament respecte d’un objectiu que s’ha d’aconseguir com sigui, mentre que el “nyaya” es correspon amb la consideració del que sorgeix i com sorgeix , en la capacitat d’acció, les seves conseqüències, els procediments i les relacions personals.

   La traducció concreta d’aquests conceptes jurídics la veu A.Sen en el diàleg que mantenen Krishna i Arjuna a l’epopeia Mahabharata, abans de començar la batalla de Kurukshetra que ha de liderar l’heroi Arjuna contra els qui han usurpat injustament el regne. El teu deure, li diu el conseller Krishna a Arjuna, és combatre a qualsevol preu, sense consideració pels resultats perquè la causa és justa, no pots eludir les teves obligacions. Mentre que Arjuna li objecta que potser no hauria de lluitar i matar, que hauria de permetre simplement que els injustos ocupin el regne que han usurpat, tenint en compte les conseqüències de morts i devastació que es podrien produir, començant pels seus propis familiars. S’enfronten en aquest diàleg la deontologia extrema de Krishna i el raonamemt conseqüencialista d’Arjuna, l’assumpció de la responsabilitat del deure per aconseguir un bon fi a qualsevol preu, i l’avaluació dels efectes i de les relacions personals implicades en qualsevol acció.

   Tenir per objectiu una consulta a la que s’ha d’arribar com sigui, perquè la causa és justa, per decidir el futur de Catalunya, obeeix clarament al principi “niti” de la deontologia extrema, de privilegiar la responsabilitat davant una obligació ineludible, d’acord amb la voluntat expressada a les urnes per la majoria. Escoltant Oriol Junqueres, o llegint-ne l’entrevista d’ahir, es perfila com un perfecte Krishna imbuït de la filosofia “niti”: hem d’anar endavant com sigui, qualsevol negociació amb l’Estat està abocada irremissiblement al fracàs, hem de fer que la causa justa del referèndum o consulta, encara que sigui traient les urnes al carrer, es porti a terme.

   Per sota d’aquesta filosofia jurídica extrema dels “nitis” es mouen un seguit de posicionaments que, sense menystenir l’objectiu de la consulta, s’acosten més a la filosofia del principi “nyaya”. Com raona Amartya Sen, a l’hora de prendre qualsevol decisió, que s’avingui amb una elecció racional, cal considerar no només els “efectes de culminació” (el resultat, els efectes separats dels procediments per obtenir-lo) sinó també els “efectes comprehensius”, que inclouen les accions empreses, la capacitat d’acció implicada i els processos utilitzats.

   Penso que en el procés que estem seguint entre tots caldrà analitzar de ben a la vora la capacitat de les nostres accions, els procediments que posem en joc i les conseqüencies que se’n deriven per a les relacions socials i personals (no només les econòmiques), per no caure en la radicalitat del “niti” ni en la ingenuïtat d’un principi “nyaya” mal entès que ens portaria a la paralització. M’agradraia (ja sé que és una il.lusió) que els polítics contextualitzessin les seves decisions seguint unes pautes de responsabilitat i d’avaluació de conseqüències que haurien de fer ben explícites a l’opinió pública perquè els ciutadans entenguem el debat de forma realment democràtica, com la raó pública que es desenvolupa entre els partits i la societat.