Francesc

Un cap al tard de desembre

pel passadís del Sant Pau,

sota les voltes immenses

per on s’enfila amb desfici

la teva veu primerenca,

em trasllado al passadís

de la nostra llar primera

per on veig venir la mare

lluint el seu embaràs,

i endevino en els seus ulls

l’espurna del mes de maig

que albiraven els teus ulls

quan junts triàvem un nom

i vèiem la plaça oberta

sota la volta del cel.

Era un nom de benvinguda,

una esperança distesa,

un desig i una certesa,

eres tu i èrem tots tres,

Francesc.

C.A.