Estat propi o independència?

  
Què vol dir exactament el president Mas quan afirma que la seva proposta d’estat propi no ha de significar la ruptura amb Espanya? A l’entrevista d’ahir ho va subratllar, i fins va senyalar que s’ha de contemplar la conveniència que Catalunya continuï ajudant Espanya. En quin context i amb quines condicions polítiques? No sé ben bé si la gent de l’Assemblea de Catalunya, organitzadors de la manifestació del 11-S, estaran molt d’acord amb el comentari del president en el sentit que aquesta intenció de demanar l’estat propi tal com ell l’entén era la que recollia justament la pancarta de “Catalunya, nou estat d’Europa”. Estat propi vol dir o no vol dir independència?
   El president Mas ha obert amb decisió el debat de les estructures que Catalunya necessita per poder actuar com si fos un estat independent, entre elles, i com a més important, l’estructura del poder fiscal. Però no estic gens segur que en la reivindicació d’aquestes estructures estigui disposat a anar fins al final per reclamar la independència pura i dura. Ha pensat en el dilema que es podria presentar si en un futur referéndum o consulta es plantegés la disyuntiva entre “Estat propi” o “Independència”? Quina seria la pregunta: “Vols que Catalunya tingui un estat propi”, o “Vols que Catalunya sigui independent d’Espanya”? Els pressupòsits polítics, jurídics i socials en un i altre cas son radicalment diferents. Es guarda el president un roc a la faixa per portar una hipotètica negociació amb el govern central en la direcció que més li convingués? Em sona molt la remor de fons d’aquell “Estat lliure associat” que va plantejar el lehendakari Ibarretxe. Amb més intel.ligència, i amb la lliçó apresa d’aquells antecedents, Mas voldria sotmetre la qüestió directament al poble de Catalunya, sense passar per les Corts. I després ja en parlarem.
   Una cosa és voler que la independència de Catalunya es tramiti amicalment en el marc de les institucions europees i espanyoles, sense massa trencadisses, i una altra molt diferent que es proposi una relació confederal amb Espanya en el si de la UE. Per quina està realment el president Mas? A veure si al final resultarà que ara que tothom dóna per morta la doctrina del federalisme el president ens prepara una sortida confederal “sui generis”. Seria com explotar totes les coses positives de l’independentisme sense carregar amb cap dels inconvenients de la independència pura i dura. Si a Espanya no hi ha federalistes, es pot permetre jugar una carta confederal? Què hi dirien els independentistes catalans de tota la vida, començant per ERC ? Pel que anem veient  la puta i la ramoneta encara no han mort del tot.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9