Espera



Serenamemt visc els records
i compto els dies. No són fragments
o instants dispersos, ni pensaments
contra l’oblit. Ets tu mateixa
que et fas present des de l’absència,
des del silenci on és fecunda
tota paraula. Parles de tu,
parles de mi, del pas senzill
dels nostres dies. Del temps passat
manllevo el goig d’aquest temps d’ara,
poses sentit al pes i al fruit
de cada afany i cada empremta.
Serenament desfem els límits
de les mancances. Arrel arbrada
del que hem viscut, de mort a vida,
de nit a albada, maduren hores
de fonda espera de plenitud.

C.A.
2on aniversari de la mort de la Rosa

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?