Si vingués el fracàs






“La nostra nit, orella
parada de l'esglai,
escolta com s’atansen,
per l’ampla pell de brau,
rialles sense llavis,
mal somni cavalcat”
(Salvador Espriu, “La pell de brau”)

 
Si vingués el fracàs
després de la tempesta,
si cedissin els ulls
al dolor de l’espera
sense arribar a sentir
que ja la nit s’acaba
i que l’home esdevé
més lliure i més feliç,
fins i tot a Sepharad,
si s'esvanís el somni
dels nostres ulls oberts
sense poder gaudir
de la diversitat
dels homes i les parles,
ens perdríem per sempre
en la mateixa nit
i seríem estranys
en un lloc sense noms.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?