El cotxe, el gas i la bicicleta

   En els quadres del sudoku independentista tots els números han de sumar referèndum o consulta, però alguns costen de quadrar, de manera que haurem de tenir ben a mà el llapis i la goma, i concentrar-nos a fons i provar totes les combinatòries, per acabar bé el joc, perquè el sudoku és de nivell extradifícil.
   Sense anar més lluny, en la metàfora sostinguda en la sessió de debat del Parlament aquest dimecres passat entre Puigcercós i el president Mas, el primer aconsellava aprofitar l’experiència de quan entrem amb cotxe en un carrer amb molta gent (figurant les dificultats del trànsit per la via sobiranista) per anar frenant quan convingui però sense deixar de tenir el peu al gas, perquè tothom vegi que el cotxe ha d’anar passant sí o sí, mentre que el president li feia veure que a vegades és més convenient baixar del cotxe i acabar el recorregut amb bicicleta si tan complicat és el trànsit. És la primera constatació de la severa dificultat del sudoku: cotxe amb el gas reduït, però ostensible, o bicicleta?
   Malgrat les accelarades per davant de la pancarta de “Catalunya, nou estat d’Europa”, el president Mas demostra en aquesta metàfora que sap frenar quan convé, que la seva prudència, en aplicació de l’elemental principi de defensa que obliga a respectar els vianants per damunt de tot, el porta a considerar la possibilitat de deixar el cotxe i agafar la bicicleta si així s’assegura arribar al capdavall del carrer, encara que sigui més lent. Però, esclar, la temptació d’apretar el gas perquè tohom s’aparti és difícil de superar quan hom se sent amo i senyor del volant i els vianants són un destorb.
   Buidem la metàfora de les seves conseqüències pràctiques i portem-la a la primera combinació complicada que ens apareix al sudoku: amb quines eines jurídiques negociarà el president Mas la celebració d’un referèndum o consulta, si de veritat vol esgotar en un primer moment, com ha dit, la possibilitat de convocar-lo per vies legals? Ja cal que es renovin ràpidament els assessors del president, que fins ara només han sigut economistes que li servien per preparar el sudoku del pacte fiscal (difícil, però incomparablement més senzill que el del referèndum), agafin el llapis i la goma i estiguin atents a les dificultats del trànsit. Optaran per dirigir el cotxe cap a explorar les possibilitats de la disposició constitucional que permetria una consulta a Catalunya per delegació del govern central? Optaran per aplicar la llei catalana de consultes, vigent, encara que recorreguda davant el TC, o bé per una nova llei de consultes a votar durant la propera legislatura? Si el cotxe no passa, apretarà més el gas o el canviarà per la biclicleta? Si aquesta primera combinatòria no quadra, es pot passar a la següent: com es començaria a negociar amb el govern de l’Estat si la consulta s’ha de fer sense cap empara legal? El sudoku s’aniria fent pràcticament irresoluble.
   A hores d’ara, però, el cotxe encara no ha entrat en el carrer transitat i va circulant a tot gas per una àmplia avinguda, almenys fins a l’endemà del dia 25 de novembre. El dia 26, tombant a la dreta, ens espera el carrer amb més densitat de vianants i més trànsit del país. Començarà el president a treure el peu del gas abans de tombar a la dreta, o bé esperarà a veure què passa quan s’introdueixi en aquest carrer? Ha considerat la possibiltat de què es tracti d’un atzucac, al final del qual no es pugui girar anant amb cotxe, i per tant sigui més convenient entrar-hi amb bicicleta?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu