Tankes mallorquines

Vora la Seu
mira el marbre novell
la pedra antiga
quan balla el rosetó
la dansa de la llum.

Amb llum de mar,
encimats a Ses Ànimes,
s’abracen fort
el pi i l’oliverar

seguint els sons de l’aigua.

Sons de paraules
fendeixen l’aire pur
a Miramar
i amb el vigor de Llull
foraden el rocam.

Rocam nevat,

emmirallat al Gorg
Blau i glaçat,
bevent-se el cel obert
amb mans del Puig Major.

Milers de mans
s’enlairen de la pedra
a Sa Calobre
per fer present al cel
la memòria de l’aigua.

Memòria erecta
al Cap de Formentor
que fita al lluny,
sobre la roca esquerpa,
l’arrel i el cant de l’arbre.

El cant del dia
s’apaga a S’Albufera
i a poc a poc
va desgranant els tons
de sa claror darrera.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu