Tankes mallorquines

Vora la Seu
mira el marbre novell
la pedra antiga
quan balla el rosetó
la dansa de la llum.

Amb llum de mar,
encimats a Ses Ànimes,
s’abracen fort
el pi i l’oliverar

seguint els sons de l’aigua.

Sons de paraules
fendeixen l’aire pur
a Miramar
i amb el vigor de Llull
foraden el rocam.

Rocam nevat,

emmirallat al Gorg
Blau i glaçat,
bevent-se el cel obert
amb mans del Puig Major.

Milers de mans
s’enlairen de la pedra
a Sa Calobre
per fer present al cel
la memòria de l’aigua.

Memòria erecta
al Cap de Formentor
que fita al lluny,
sobre la roca esquerpa,
l’arrel i el cant de l’arbre.

El cant del dia
s’apaga a S’Albufera
i a poc a poc
va desgranant els tons
de sa claror darrera.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?