Sobirans de palangana


Mentre l’Alícia treu pit
al país de meravelles
i ens assenyala amb el dit
el seu paradís d’estrelles,
lliure del tot de cabòries,
sense taxes ni memòries,
els convergents sobirans
miren cap a una altra banda,
i per rentar-se les mans
demanen la palangana
als servidors del pepé.
És tan plaent l’ablució,
s’hi troben tan i tan bé,
que en el mateix balneari
veuen junts la solució,
les pautes de l’ideari
per viure i no prendre mal:
la reforma laboral
que amb menys cost i menys desfici
porta el mateix benefici.

I, doncs, la sobirania?
Queda per un altre dia…


C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?