Garzón o la cacera magistral




Set magistrats del suprem
varen sortir de cacera,
se suposa que amb bon tremp
i amb empenta matinera.
El bosc de Gürtel es troba
en un antre corronyaire
on els caçadors amb toga
havien d’allisar l’aire
perseguint el porc senglar:
així ho posava el cartell
quan la veda s’aixecà
perquè hi entrés el tropell.

Però heus aquí que a la contrada
vivia un paó acolorit,
amb la ploma estarrufada,
blau i verd, molt eixerit,
que es deia (i encara es diu)
“Garzón”, l’estrella emplomada,
si bé garsa per perdiu
ens donà alguna vegada.
I aquell paó estarrufat,
pensant que res passaria,
es ficà al tros acotat
per provar com lluiria.

Els caçadors quan el veuen
es mirem i no s’ho creuen,
els hi creix un pam el nas
i bandejant els senglars
ensumen que és el moment
d’esplomar el paó valent.
Qui dispara?, es pregunten,
però de cop tots ja l’apunten
i deixen descolorit
aquell gall tan presumit.

I la gent d’aquell indret,
que volia fer neteja,
proclama que no hi ha dret,
i crida i s’angunieja:
quina justícia és aquesta
que deixa lliure el senglar?,
quina pandilla maldestra
que amb l’excusa de caçar
s’aprofita i es revenja!

Mentre els caçadors, de lluny,
se’n riuen i alcen el puny.
Amagats entre el boscam
ja tenen el que buscaven.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?