Garzón o la cacera magistral

Set magistrats del suprem
varen sortir de cacera,
se suposa que amb bon tremp
i amb empenta matinera.
El bosc de Gürtel es troba
en un antre corronyaire
on els caçadors amb toga
havien d’allisar l’aire
perseguint el porc senglar:
així ho posava el cartell
quan la veda s’aixecà
perquè hi entrés el tropell.

Però heus aquí que a la contrada
vivia un paó acolorit,
amb la ploma estarrufada,
blau i verd, molt eixerit,
que es deia (i encara es diu)
“Garzón”, l’estrella emplomada,
si bé garsa per perdiu
ens donà alguna vegada.
I aquell paó estarrufat,
pensant que res passaria,
es ficà al tros acotat
per provar com lluiria.

Els caçadors quan el veuen
es mirem i no s’ho creuen,
els hi creix un pam el nas
i bandejant els senglars
ensumen que és el moment
d’esplomar el paó valent.
Qui dispara?, es pregunten,
però de cop tots ja l’apunten
i deixen descolorit
aquell gall tan presumit.

I la gent d’aquell indret,
que volia fer neteja,
proclama que no hi ha dret,
i crida i s’angunieja:
quina justícia és aquesta
que deixa lliure el senglar?,
quina pandilla maldestra
que amb l’excusa de caçar
s’aprofita i es revenja!

Mentre els caçadors, de lluny,
se’n riuen i alcen el puny.
Amagats entre el boscam
ja tenen el que buscaven.

C.A.