Àngel d'Haití

Són ales abatudes els teus braços somorts,
i l’aire s’estremeix amb l’hàlit del teu cos
traçant sobre la mort la corba de la mort,
l’arcada de l’esglai tancant-se en el puny clos.

Cossos amuntegats contemplen el teu vol,
són restes de colors, de vida i desconhort,
filagarses de mans, de sang i de condol
que esperen que els teus peus remuntin la dissort.

No et vull veure caient sobre el tou de l’estiba
sinó veure’t desfent la corba del destí,
suspès al blau del cel que et pren i que t’agita
com una teia encesa, roent, àngel d’Haití,
com un dard projectat al cor de la misèria,
ferint-la mortalment, sense por ni clemència.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?