Alleujament



Aquest matí, assistint a la cerimònia religiosa de comiat d’una persona madura morta en circumstàncies molt dures, per a ell mateix i per als seus, em preguntava altra vegada què podem dir i què podem escoltar que sigui capaç, si no d’explicar res, almenys de treure’ens temporalment de l’angoixa, de la perplexitat, de la incomprensió, de la impotència, en situacions així. I he sentit les paraules de l’Evangeli de Sant Mateu: “Acosteu-vos a mi els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us alleujaré”. Una invitació a la concentració i al deseiximent, a oblidar i a transformar el cansament i la feixuguesa, a confiar-les en algú altre que les pot alleujar, i, per això mateix, una invitació a la humilitat i a l’esperança. Assetjats per tanta literatura d’autoajuda, és sorprenent la frescor d’aquesta invitació personal a trobar l’alleujament no donant voltes sobre un mateix, explorant les interioritats i les capacitats individuals, sinó obrint-se simplement i humilment a algú altre. Tan sorprenent com la singularitat del Jesús evangèlic oferint-se ell mateix al terme d’aquest camí de retrobament, de saviesa profunda que tothom, absolutament tothom, pot entendre.
Pintura de la capella Rothko a Houston

Comentaris

Cesc Amat ha dit…
M'ha agradat molt la reflexió. Com passa moltes vegades el que sembla d'última generació sovint ja ha estat escrit o dit. Espera que d'aquí un temps no es posi de moda una "aplicació pràctica" de la narrativa de Jesús en aquesta literatura d'autoajuda que dius -o dient-ho del revés i provocant; potser la millor narrativa ja ha estat escrita i és justament la de Jesús-. Per cert, he llegit el text escoltant les campanes de Chapel Hill, aquí al campus de Duke, en una tarda fantàstica que fa. Les campanes han tocat una melodïa maquíssima.

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?