Inversió Woody




Si hem de fer cas de la moguda que ha provocat l’estrena de Vicky Cristina Barcelona, amb les forces mediàtiques, civils i polítiques mobilitzades entorn del director, el productor, les actrius i els actors, hauríem de convenir en què Woody Allen ha fet una excel.lent inversió en el valor Barcelona, ara que els bancs d’inversió de Nova York van a la baixa. Per aquesta inversió Woody Allen ha recorregut a dos actius segurs de casa seva, Scarlett Johansson i Rebeca Hall (no a Fannie Mae i Freddie Mac), hi ha afegit dos actius encara més segurs, sense cap risc hipotecari, d’aquí mateix, Bardem i Penélope, i el resultat ha estat una pulcra postal d’invitació enviada al públic nordamericà, picant l’ullet i dient-los mireu quina ciutat, quins personatges i quines complicacions es poden trobar a Barcelona (Espanya). Potser per aixó va dir que la història funciona en una ciutat exòtica com Barcelona (¡!), i que no funcionaria a Nova York o a Londres. Sigui com sigui, nosaltres contents: que el director ens qualifiqui d'exòtics no és cap desconsideració si guanyem que els americans descobreixin Barcelona i ens visitin (esperem que com a turistes il.lustrats i no com els turistes pixaners que denunciava Sisa en el Pregó de la Mercè).

La història? A Woody Allen li sobre temps, recursos i intel.ligència per muntar una història lleugera amb quatre pinzellades: un noi de la mare (Bardem), artista amb trets de torero, i amb complex d’Edip no superat, una dona-mare possessiva i torrencial (Penélope), i per entremig dues ànimes nordamericanes que no són càndides però que acaben trastornades per l’embranzida emocional i sensual barcelonina, a ritme de guitarra espanyola. Tot transcorre com sembla que ha de transcórrer, però tot acaba com només Woody vol que acabi, amb la seva dosi d’atzar inclosa, que aquí no és la pilota de match point sinó el copet sota la taula al turmell equivocat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?