FOT-LI, QUE SOM CATALANS ! (Epigrames amb epíleg)

Depalols
i els flabiols.
Brusdesales
i les seves martingales.
Dejodars
i altres cantars.
Qui és el lloro?
Qui és el mico?
Qui el senyor de "Puertu Ricu"?
Sou diacrítics
que en blasmeu de tots colors,
o diacríptics
que us vanteu de ser els millors?
Sou satírics
o sàtirs vírics?
Pantòcrates
o aristòcrates?
Escatològics
o patològics?
Cataclismàtics
o cataplasmàtics?
Ai, Palol:
t'has tret el dol!
Ui, Bru de Sala:
ves, que ensenyes la cucala!
Ei, Jodar:
a "joder"!
Estilistes?
No:
pitarristes!
De Barcelona?
No:
de Vallfogona!
Això tan fort que se sent
és pudor de cagallons?
No:
s'han cagat als pantalons
quan llufaven a gratcient.
No us feu més els carcamals:
sou cantaires als Mitjans,
rondinaires de blancs guants
que oloreu tots els cabals.
EPÍLEG (val més riure que plorar)
Entre el Mas i el Maragall
han armat terrabastall.
Qui dels dos serà més gall?
No és Espanya la que escanya?
A qui hem de fotre canya
si som gent tan capsigranya?
Els cabrits han fet el drama
i no hi ha més epigrama
que esbandeixi el panaroma.
Com que aquí anem tan pudents,
ja se sent el "tararí"
que ens refreguen de "Madrí",
mentre canten tots contents:
facin, facin enrenous
i no ens toquin més els ous !
I l'Estatut?:
Tururut...!

Comentaris

Joan Safont ha dit…
T'he descobert darrerament Cinto com un poeta magnífic.
Vaig tenir la mateixa sensació: qui dels dos és més gallet?
7:41 a. m.
Immaculada ha dit…
La veritat Cinto que és una de les millors arengues carnestoltenques. Llàstima que ja hagi passat Carnestoltes i haguem d'esperar l'any vinent.
O és que s'allarga la festa, i tot l'any és carnestoltes? Potser ser si, potser no, potser....
;-)
4:00 a. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Imatge
      Dijous passat vaig anar   a la presentació de les memòries del sacerdot, mestre i company Josep Hortet, al Seminari de Barcelona. Porten per títol “La nostra història, la meva joia” i són en realitat un relat autobiogràfic amb una riquesa de detalls i de matisos que t’enganxen en cadascun del sis capítols de què consta el llibre ( infància i creixement, la joventut, treball educatiu, treball comunitari i diocesà, la grandesa corrent i camí avançat ), de 1937 a 2024.    El detall del relat autobiogràfic combina les dades personals amb contínues reflexions sobre el sentit de les seves accions, del seu progrés vital com educador, coordinador i dinamitzador de la vida comunitària a la diòcesi de Barcelona, en el context de la història social i política del país. Més enllà de l’interès que el llibre pot tenir, i penso que ha de tenir, en els ambients de la comunitat eclesial, val molt la pena tenir-lo en compte en l’àmbit de les relacions Església-societat, sobretot perquè la par
Més informació

Ferida oberta

Imatge
     Fra Angelico   Un dels soldats, però, va travessar el costat amb una llança i, al punt, va sortir-ne sang i aigua (St Joan 19,34)     Ferida oberta   Surt sang i aigua de la ferida oberta, la sang vessada del vas de la sofrença quan ja l’esperit reposa.   Aigua brollant que de la mort retorna al cor de l’home i aspira a saciar la set de tots els temps.   Cletxa desclosa per esberlar la llança ensangonada, ferida guaridora al clos de les mans buides.    "Figura para el regreso de la muerte". Oteiza     Pietat. Oteiza          
Més informació

Contra la por

Imatge
     Anselm Kiefer. Pintures d'aquest autor il.lustren l'obra "L'esperit de l'esperança"  Aquests dies, després de les inundacions a València i del resultat de les eleccions a EE.UU amb la contundent victòria del trumpisme, s’està imposant un estat d’ànim pessimista, com si es tractés de la cristal.lització de les pitjors expectatives covades de fa temps en un clima de desconcert i ressentiment que aboca a la desesperança de molts i a l’antipolítica de la nostàlgia regressiva de molts altres. L’eslògan MAGA de Trump (Make America Great Again), com ha recordat Eduardo Mendieta, professor de la universitat de Pensilvania, és pura i simple antipolítica, la política de la nostàlgia contrària a allò de què tracta la política de veritat, del que podem crear i que per tant és prospectiva, no regressiva ni retroactiva.    La devastació de València per les inundacions, amb pèrdua de vides i danys materials de gran abast, que tant em recorden les inundacions del Val
Més informació