Entrades

Policia, mentides i cintes de vídeo

Imatge
 Veient aquesta setmana l’exhibició de vídeos proposats per les parts en el judici del procés, el primer que constato és que la major part dels vídeos de les acusacions podrien servir les tesis de les defenses i que, posats a extrapolar fins a l’absurd la significació de l’actuació de les policies i la reacció dels concentrats en molts centres electorals, una part dels vídeos de les defenses també podrien servir a les exagerades tesis de les acusacions, donat que aquestes parteixen de la presumpció de violència pel simple fet del “clima” d’oposició general, de “l’atmosfera” que s’hi respira, com va afirmar un dels fiscal desentenent-se del requeriment de les defenses, i el mateix president, perquè concretés data, lloc i hora de les gravacions.   De l’aiguabarreig dels vídeos en surt una mentida, la mentida de la rebel-lió sostinguda per la fiscalia. En cap dels vídeos exhibits s’hi veu una escomesa, una envestida, una força violenta prèviament preparada i directam...

Adéu, unilateralitat!

Imatge
 La Resolució del TEDH   no admetent   el recurs de Carme Forcadell, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i 73 diputats del Parlament, contra la suspensió pel TC espanyol de la convocatòria prevista per al 9/10/2017, de consideració dels resultats del referèndum de l’1-O i eventual declaració unilateral d’independència, posa de manifest que els demandants no havien previst les conseqüències jurídiques de la unilateralitat del procés. El recurs es basava en la confiança absoluta sobre els propis plantejaments legals, a partir   de les Lleis de Referèndum i de Transitorietat dels dies 6 i 7 de setembre de 2017, per denunciar al Tribunal de Drets Humans que la intervenció del TC espanyol suspenent la sessió parlamentària anava contra els seus drets a la llibertat d’expressió (article 10 de la Convenció), de reunió i d’associació (article 11 de la Convenció), limitant-se igualment el dret a considerar la lliure expressió del poble a rel del referèndum de l’1-O (...

(Des)enfocats

Imatge
  En la sessió d’aquesta tarda del judici del procés als fiscals els hi ha resultat frustrada, en principi, la pràctica de la prova de dictamen pericial que havien proposat en relació amb el document “Enfocats” perquè dos testimonis experts procedissin a la seva anàlisi, conjuntament amb la de les notes manuscrites del moleskine de Josep Mª Jové, la mà dreta del vicepresident Junqueras, documents trobats al domicili particular del primer.   Convé no oblidar que aquests documents, tot i ser anònims, han operat en la fase d’instrucció, i també en part del judici oral, a mode de mecanisme articulador del trencaclosques de les acusacions, com la columna vertebral que dona unitat al relat de la querella i al guió de la prova de les mateixes. Llarena, el magistrat instructor, s’agafà a aquests documents per desentranyar el somni malastruc del procés i per resoldre mantenir en presó preventiva l’exvicepresident Junqueras, l’exconseller d’interior Forn i els dos Jordis pr...

Iceta exclòs

Imatge
    L’exclusió d’Iceta com a senador decidida avui al Parlament per la majoria independentista és una irregularitat normativa i una declaració d’intencions dels que han exercit el vet sobre el què i el com del que estan disposats a parlar amb el Govern central en la nova legislatura.   Irregularitat normativa. Cal sortir de confusions i aclarir que la designació dels senadors que correspon al Parlament per representar la Generalitat al Senat no és una elecció sinó una ratificació. No es tracta de decidir qui és elegit segons resulti d’una votació, en quin cas la majoria parlamentària sempre gaudiria de la facultat d’elegir els que volgués, sinó de ratificar o confirmar els candidats que cada grup parlamentari proposa de manera proporcional als resultats obtinguts en les últimes eleccions al Parlament. L’article 69 de la Constitució distingeix clarament entre els senadors que han de ser elegits per sufragi electoral en cada província i els senadors ...

“Libre para decidir si votaba o no votaba”

Imatge
   A vegades el   que és evident trenca la dinàmica d’una acusació quan es vol establir una relació confirmatòria entre fets puntuals i el fonament predeterminat de l’acusació. Ho hem vist en el judici del procés aquesta setmana.     És el matí del 7 de maig i s’interroga com a testimoni una ciutadana de Dosrius proposada per la defensa de Junqueras i Romeva. Declara que una parella de guàrdies civils la van tirar a terra i van comentar entre ells “identifícala, que ésta se va a enterar” , la van tractar de subnorma l i es va posar a plorar. El fiscal, com tantes altres vegades al final dels seus interrogatoris als testimonis de les defenses, insisteix en preguntar si la testimoni coneixia que el referèndum era il.legal i per què anava a votar si hi havia una resolució de la magistrada del TSJC ordenant que s’impedís la seva celebració. Abans de tenir la resposta el president del Tribunal interromp el fiscal Moreno i li diu literalment que no formuli...

Unilaterals

Imatge
Al friqui Circ Waterloo els xamans de l’ANC continuen traient fum ensenyant-nos l’abecé. Amb la meitat dels votants més un parell d’afegitó per reblar que som normals a la propera elecció, n’hi haurà prou per proclamar que ja som independents per aportar al món global un nou estat floreixent. Quedarà ben demostrat que Leonardo i Colom eren del tot catalans com artífexs del nou món i que la bella Gioconda era una dama cofoia filla d’un ric del meu poble que els avatars de la història van enlairar a Montserrat perquè es deixés retratar amb el fons del Llobregat solcant els penya-segats. Però no diuen els xamans què passarà si els votants no arriben a la meitat i tot segueix com abans. Es pot ser unilateral sense Leonardo i Colom, sense el pont de Monistrol i la dama del prohom? Si la fumera es dissipa i els de les noves històries com els xamans se’ns eclipsen després de tantes cabòries, tornarem a ser norm...

Un marge de confiança

Imatge
  El que ha fet l’electorat espanyol en les eleccions generals d’ahir ha estat atorgar un marge de confiança prou ampli al Psoe per continuar la feina encetada després de la moció de censura contra Rajoy de juny de 2018. Continuar la feina amb l’auxili ineludible de Podemos i el nacionalisme no independentista. S’ha descartat, doncs, el risc de bandejar la qüestió catalana, d’eliminar-la per la via del 155 o de convertir-la en un problema crònic intractable, com proposava el tripartit de les dretes.           La confiança expressada és rellevant tant pel marge d’escons del Psoe (que suma tant com Pp i C’s junts) com per la significació del recolzament justament en aquest moment de l’evolució política de l’Estat. Entre el 2011 i les generals de desembre del 2015, repetides el juny del 2016, a Catalunya encara no s’havien produït els fets més determinants del procés; sí que havia tingut   lloc la consulta tolerada del 9N del 2014, la publ...

Entre el judici i les eleccions: dos interrogants

Imatge
       Primer interrogant: Serà possible una sentència per unanimitat en el judici del procés?   Superada amb resultats desiguals la fase probatòria relativa als testimonis policials, s’ha obert aquesta setmana una segona fase relativa als testimonis de les defenses. La primera tenia per objectiu l’acreditar, des del punt de vista de les acusacions, no ja la resistència passiva de les mobilitzacions sinó el caràcter insurreccional de la reacció massiva contra el mandat judicial, orquestrada des del Govern i la majoria parlamentària, amb l’aportació necessària de les organitzacions socials i la passivitat dels mossos. La segona té per objectiu justificar les mobilitzacions a partir de la base de la desobediència civil pacífica i no violenta, associada a la convicció d’una part substancial dels catalans de ratificar mitjançant el vot la determinació del Govern d’actuar unilateralment desobeint les suspensions legals i la prohibició del referèndum...

Un llibre al meu jardí

Imatge
Cada rosa és un roser quan la tens entre els teus dits, cada llibre el bes primer que em desclou tots els sentits. Vull la rosa al meu jardí per besar-la cada dia, desclosa per tu i per mi com les pàgines d’un llibre. Llegiré cada besada des del principi a la fi, mot a mot i amb veu pausada per   saber que estàs aquí. Cada full del nostre cos es farà tija i paraula i ens dirà que som tu i jo la rosa més desitjada. C.A.

Creu

Imatge
Claror difusa als braços de la creu, allà on s’encreuen el destí de la mort i el desig per la vida. Creu per no creure i creu per no morir, temps enervat entre la fe i el dubte abans d’un tercer dia. C.A.

La rebel.lió a trossets

Imatge
  Aquesta setmana els fiscals del judici del procés s’han esforçat a presentar la rebel.lió a trossets, com si la multiplicació de les peces, totes del mateix color, dibuixés en conjunt la figura inconfusible de la rebel.lió global. Però passa que tants arbres per separat no formen el bosc, més aviat el desfiguren.   La insistència dels fiscals a relatar el que s’esdevingué en tots i cadascun dels col.legis en què van intervenir els cossos de la policia nacional i la guàrdia civil dona com   a resultat un seguit d’històries tristes, amb algunes dades pintoresques que farien riure si no estiguessin inscrites en un drama col.lectiu (com la del director d’un centre que segons els agents no volia sortir del bany abans d’identificar-se, o la del responsable que segons els mateixos agents es va parapetar rere una “barricada” de mobles escolars en cercle i el van trobar tot sol abraçat a una urna, o la rebentada de quaranta portes de les aules d’un institut a la rec...

Mossos

Imatge
     Seguint el curs del judici de l’1-O, després de la declaració aquesta setmana dels comissaris Ferran López (coordinador territorial) i Joan Carles Molinero (cap de la comissaria superior de coordinació central), tocaria parlar dels mossos. Dels mossos a Palau i als despatxos i dels mossos al carrer.   Al Palau de la Generalitat la funció assumida pels mossos va quedar completament clara, abundant en la declaració anterior del major Trapero: ells estaven per complir amb la legislació vigent, constitucional i estatutària, i en concret per complir els mandats que dimanaven de la fiscalia del TSJC, primer, i del mandat específic de la magistrada del mateix TSJC a   partir del 27 de setembre de 2107. Aquesta voluntat de compliment xocava amb la voluntat política dels membres del Govern que s’aferraven al que suposaven com un mandat popular per acelebrar el referèndum l’1-O fos com fos. Van haver de combinar l’assumpció de les seves funcions amb la i...