Poemes a quatre mans (27) : Misteri - Codi de vençut

 

 

 

Misteri

 

Quin dia sortirà el sol de la pau

i esbargirà per sempre les tempestes?

Quan no hi haurà més guerres ni conquestes

ni cap poble en el món que sigui esclau?

 

És un somni conviure entre germans

si els homes no s’espolsen la follia

de l’orgull i l’engany, la gosadia

de voler per la força ser els més grans.

 

Ens colpeix l’amargor del desengany

 i ens trobem atrapats en el parany

d’una inútil i estèril utopia

quan ens creiem capaços de bastir

un nou món, incapaços de capir

el misteri que ens envolta cada dia.

B.A.

(“De la font als estels” 1986)

 

 

Codi de vençut

  

Barrat el pas de l’última sortida,
atrapat i vençut darrere els vidres,
ni tu ni jo tenim presa la mida
del que ens espera al terme d’aquests signes,
quan s’acabi el malson de la fugida:
la teva, vers la terra que somies,
la meva, vers la por de l’acollida,
i les dues creuant-se a les envistes
de la barca perduda i perseguida,
de la casa volguda més que els dies.

Vençut tu, i vençut jo, ja no sé
qui fa ús d’aquest codi de socors,
ni qui està a l’altra banda per desfer
aquest hòrrid miratge de temors,
si no hi ha més espai que el que ens reté
entre el teu cos i la meva paraula,
entre el meu cos i la teva paraula.

C.A. (2006)

Pots escoltar els poemes :