Poemes a quatre mans (26) : Nadal de 1936 - Silenci
Nadal de 1936
Dels àngels hem sentit batre les ales
quan duien la gran nova a n’els pastors,
però volaven lleugers, sense aturar-se,
deixant una recança en tots els cors.
Jesús infant, mireu la nostra pàtria
que us ha perdut i és plena de neguit!
En els braços voldríem contemplar-vos
de la Verge formosa, aquesta nit.
Conserveu-nos la fe dels nostres avis
com una flama encesa dins del pit.
Mai més aquesta terra dissortada
torni a sentir-se trista aquesta nit.
Que retorni la pau tan enyorada,
que la pàtria retrobin els seus fills
i a l’entorn del pessebre cada anyada
ens apleguem ben lliures de perills.
B.A. (Des del front, “Nadal de 1936”)
Silenci
De la mà del silenci es creuen les mirades
entre els pares del nen i els pastors que han vingut
guiant-se per les senyes que els ha donat un àngel,
el nadó embolcallat en una menjadora.
A fora baten ales i veus il·lusionades
proclamen que la glòria és la pau a la terra,
però a dins tot és silenci, només parla el silenci
que il·lumina la nit en el cor dels senzills.
Infància lluminosa, presagi de camins
cap a una terra nova malgrat que ens pesi el cel
enfosquit pels genets de l’Hades i la mort.
Aquest és el recer de la pau entre els homes,
la cova que es fa tenda per travessar el desert
i engendra la Paraula des d’un fecund silenci.
C.A. (2023)
Pots escoltar els poemes:
Comentaris