Poemes a quatre mans (2) : Bon amor - Cançó guardada

 


 

  Dues perspectives d’una mateixa realitat. De l’antic festeig, propi del temps del meu pare, al somieig amorós del nou segle.

 

Bon amor 


Benvingut l'amor novell,

el que esclata i es desperta

quan ell et parla al cancell

amb la porta mig oberta.

 

El que no gosa abastar

la cabellera sedosa

i quan et diu que se’n va

t’estreny la mà tremolosa.

 

Un dia et voldrà besar,

no li giris pas la cara

si el veus capaç d’estimar

com tu has esperat fins ara.

 

Conserveu l’amor fidel

sense amargar-vos els dies,

que la terra no és un cel

i no tot són alegries.

 

Benvingut l’amor novell,

el que esclata i es desperta

quan ell et parla al cancell

amb la porta mig oberta.

B.A.

(De “Ferides obertes”,1984)

 

 

Cançó guardada 


Amor de rosa i espina,
de brasa encesa al caliu,
de goig nou i saba antiga
que no saps si plora o riu.
Si li dius que el sol declina,
fica l’ombra dins el niu
per guardar la llum del dia.

 

 Amor de platja i de riba,
de mar oberta i de riu,
d’aigua closa a la petxina
que somia cels d’estiu.
Si li dius que el jorn ja fina,
es capbussa al fons soliu
per jugar amb la nit tranquil.la.

Amor de plany i de vida,
de mot sofert i festiu,
de veu càlida i amiga
que deslliura el so captiu.
Si li dius que el cant fatiga,
t’amanyaga i mig somriu
per fer junts la melodia.

Amor d’escolta i de crida,
de parla apresa al foc viu,
de cor fort i ment fornida
que endolceix tot el que diu.
Si li dius que el temps et fibla,
besa amb tu l’instant nociu
per curar-te la ferida.

C.A.

(2009)
 
Pots escoltar els poemes 
 
 
 
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Poemes a quatre mans (1) : Horitzons - Arribar

“Un hivern fascinant” o els oblits impossibles de Joan Margarit