Els pares, els adolescents i l´ús de les tecnologies

 


 

  La minisèrie Adolescència (Nètflix) resulta reveladora de la problemàtica que es desenvolupa al  si familiar amb l’ús abusiu i incontrolat de la xarxa digital per par part dels adolescents, amb total desconeixement dels pares. Independentment de la tècnica de filmació utilitzada a la sèrie, un pla seqüència en cada capítol que subratlla la versemblança dels fets en un continu dens que indueix a la reflexió, em van semblar particularment interessants el capítol tercer i la finalització del quart amb què acaba la sèrie.

    El capítol tercer es concentra en la conversa, tensa i en certs punts violenta, entre el menor adolescent Jamie, de tretze anys, i la psicòloga del centre de retenció que prepara el seu informe per al tribunal que ha de jutjar el menor, acusat d’assassinat a ganivetades d’una noia també menor. La progressió i el trencament de preguntes i respostes de la sessió va fent forat en la pertorbació mental del menor que es rebel.la davant l’evidència dels fets negant amb contundència la seva autoria. Una negativa que arriba a desconèixer  la realitat de la mort simplement pel fet de veure justificada la seva acció desprès d’haver-se sotmès a la pressió digital d’un entorn que propicia l’odi de la masculinitat del noi conta la noia. És l’atmosfera de la subcultura virtual Incel (acrònim anglès de cèlibe involuntari) integrada per homes que han fet de la misogínia la seva doctrina i la seva pauta de vida.

   El final del darrer capítol consisteix en un  dramàtic exercici d’introspecció dels pares del menor, sobretot del pare, furgant en el que no van veure, no van gosar preguntar o van passar per alt en la seva relació amb Jamie. És molt significatiu que sigui un dels cocreadors de la sèrie, Stephen Graham, el que protagonitza aquest final, com una forma de denúncia, i toc d’alarma a la vegada, davant la passivitat de les famílies que menystenen l’abandó dels menors a les mans de la virtualitat sense escrúpols de la xarxa. El mateix Stephen Graham ha declarat que amb la sèrie ha pretès no centrar-se en el final tràgic de la víctima sinó ”mirar als ulls la ira masculina”.

  La Fundació Anar acaba de publicar un informe aclaparador sobre “La tecnologia en la infància i l’adolescència a Espanya” que ha tingut ressò en una editorial de La Vanguàrdia, en la mateixa línia que han expressat els especialistes sobre la matèria. L’Informe constata, després d’analitzar 11.164 casos atesos, que l’ús inadequat de la tecnologia està present de forma transversal en tota la problemàtica que afecta la infància i l’adolescència. Un aspecte crida particularment l’atenció: “la conducta suïcida apareix en tots els tipus de problemàtiques vinculades amb les tecnologies, ja sigui de forma directa o indirecta. Ens trobem amb menors d’edat que viuen situacions extremes en soledat, sense atenció professional, sense acompanyament emocional, sense una supervisió de l’ús adequat de la tecnologia i sense saber com demanar ajuda”.  És urgent, com reclama l’Informe, l’aprovació de la Llei Orgànica per a la protecció de les persones menors d’edat en els entorns digitals.

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Imatge
      Dijous passat vaig anar   a la presentació de les memòries del sacerdot, mestre i company Josep Hortet, al Seminari de Barcelona. Porten per títol “La nostra història, la meva joia” i són en realitat un relat autobiogràfic amb una riquesa de detalls i de matisos que t’enganxen en cadascun del sis capítols de què consta el llibre ( infància i creixement, la joventut, treball educatiu, treball comunitari i diocesà, la grandesa corrent i camí avançat ), de 1937 a 2024.    El detall del relat autobiogràfic combina les dades personals amb contínues reflexions sobre el sentit de les seves accions, del seu progrés vital com educador, coordinador i dinamitzador de la vida comunitària a la diòcesi de Barcelona, en el context de la història social i política del país. Més enllà de l’interès que el llibre pot tenir, i penso que ha de tenir, en els ambients de la comunitat eclesial, val molt la pena tenir-lo en compte en l’àmbit de les relacions Església-soc...
Més informació

Poemes a quatre mans (1) : Horitzons - Arribar

Imatge
    El meu pare, Benet Amat, va ser un pagès autodidacte d’Ullastrell (Vallès Occidental) fins que per raons econòmiques es va traslladar amb la família a Mataró (1969) on durant els darrers anys abans de la jubilació va canviar la feina de pagès pel cultiu de camps de flors d’una empresa familiar mataronina. Tenia una particular afició a la poesia, a la lectura i a la narració, que potser havia heretat dels anys d’adolescent i de jove durant la Mancomunitat, aconsellat per un grapat de bons mestres en el seu entorn rural. Ens va llegar quatre quaderns de poesia i unes memòries del poble. No va deixar mai d’escriure poesia, però va ser en el temps de jubilació, del 1975 en endavant, que es dedicà més intensament a aquesta tasca i a la recopilació dels seus versos, alguns escrits des del front de Balaguer i des dels camps d’empresonament durant la guerra civil.    Rellegint avui aquests quaderns de poesia hi he trobat punts de contacte amb la meva afició a escriur...
Més informació

“Un hivern fascinant” o els oblits impossibles de Joan Margarit

Imatge
     A l’epíleg del seu darrer poemari, “Un hivern fascinant”, Joan Margarit explica que els dos pols de tensió del pensament, l’abans i el després, se li han equilibrat en una nova lleugeresa, de manera que el demà li ha caigut en l’oblit i el passat el veu catapulat tan lluny que quasi és també un oblit. Hauria arribat així a una nova estabilitat o a un úlltim desordre que definiria el seu present present, la darrera etapa, com un hivern fascinant.   Vist així, la lectura dels poemes seria com un camí que transcorreria entre lleus pinzellades d’un futur que amb prou feines s’entreveu, quasi oblidat perquè seria difícil d’encarar-lo, i un passat que només s’albiraria molt lluny i a llambregades.   Però hi ha una altra lectura d’aquests poemes, més enllà del que el poeta voldria deixar escrit com l’esdevenir d’un tènue present hivernal que tendeix a desaparèixer, una lectura que va de la contundència de la contemplació del passat com el verit...
Més informació