El primer any

 


 

Ets tota ulls

a punt de ser sorpresos,

i mans esteses

que dibuixen arreu

els tons de la mirada.

 

Sense paraules

els signes et són veu,

com si volguessis

cridar-nos al teu món

allargant-nos els braços.

 

En el que palpes

la vida t’és donada

a mans curulles,

flueix la saba nova

de tu cap a nosaltres.

 

Ja tentineges

i ens agafes el dit

mirant a terra

per explicar el miracle

de les primeres passes.

 

Mentre tu creixes

el món rejoveneix,

no hi ha entrebanc

que et pugui arrabassar

l’impuls que ara ens renova.

 

 Cinto Amat

 

 2 de gener de 2021

1er aniversari de la Marina

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El fill del xofer i altres relats

Emmaús

ERC sempre perd