Vinyes

Al final de l’estiu retornaven com sempre

les jornades més dolces que havien madurat

com el raïm als ceps de l’anyada novella

que l’esforç i la sort ens havien salvat.

Fermentaven als cups totes les esperances

curullades al bast o al carro amb portadores

pels camins de la serra fins al celler de casa

on es filtrava el most amb les rapes untuoses.

El vi es feia a les bótes com la sang a les venes

i amb el gust de la terra que deixava anar l’aire

oblidàvem a tragos tot el pes de les penes

que a la fi es transvasaven de les vinyes a l’ànima.

El porró a la taula era un pàmpol de vidre

esperant aixecar-se i veremar-nos per dintre.  

C.A.