Com un sol poble contra el feixisme??



  

 Posat en el paper de mestre orientador contra els perills del feixisme en la Catalunya actual, i assumint les funcions de regulador presidencial de diagnòstics i receptes contra determinades manifestacions que segons ell posen en perill la democràcia autèntica representada pel moviment independentista, Quim Torra apel-la en un recent article a una frase de Rob Riemen en la seva obra “Per combatre aquesta època”. Recorda, seguint aquest autor, que  el sentit  de  paraules com "Democràcia, llibertat i civilització és més important que mai ara que ens enfrontem al virtuosisme de les mentides i a la tergiversació del significat de les paraules, que forma part de la naturalesa del feixisme".
  Es podria estar totalment d’acord amb aquesta afirmació de principi si no fos que atribuir-se la representació d’un sol poble prenent una part pel tot ja és en si mateix  una tergiversació del llenguatge, un fingiment d’entrada per assegurar una pseudounanimitat contra les manifestacions feixistes que segons ell amenacen la democràcia catalana. Sense anar més lluny, segons Torra els catalans no tenen rei; però resulta que en aquesta mateixa tessitura de confondre la part pel tot els catalans també poden pensar que no tenen President. Traslladada la sinècdoque al camp de les ideologies o, encara pitjor, al camp de l’enfrontament en funció de determinades ideologies, els efectes poden ser devastadors.
  D’altra banda, el recurs sistemàtic a la nota de feixisme que es ve produint per qualificar tota mena de discrepència radical amb l’independentisme fa pensar si no estarem davant d’aquella inflació de paraules de pes a la que es refereixen Z.Bauman i L. Donskis en l’obra dialogada “Ceguera moral”, quan experiències humanes aterridores s’utilitzen cada vegada amb més llibertat i irresponsabilitat per parlar de qualsevol cosa i “es converteixen, en el millor dels casos, en una forma d’atreure l’atenció sobre un mateix i la pròpia forma de parlar (la veritat de cadascú)”.
  Però tornem a Rob Riemen i al seu combat contra aquesta època. Entre les moltes cites que fa l’autor per matisar el seu concepte de lluita contra les formes actuals de feixisme,  n’hi ha una d’especial significació sobre la qual Quim Torra  s’hauria pogut aturar a reflexionar. És la referida a la conferència de Thomas Mann sobre “Guerra i democràcia” donada el 3 d’octubre de 1.940 al Claremont College de Los Angeles. Transcriu R. Riemen l’experiència de T. Mann: “Amb els seus propis ulls va veure com, primer en cafès i salons, a continuació al carrer i després en les reunions de masses, es deia al poble que ara hi havia un nou moviment polític amb un líder per a ells, un líder disposat a sacrificar la seva vida als interessos del poble, a les seves necessitats i la seva llibertat. Se’ls deia que calia dir les coses pel seu nom i que s’havien de defensar els valors. I una de les raons per les quals la gent creia en aquest líder era perquè no pertanyia a l’establishment polític, sinó que era una autèntic home del poble que parlava el llenguatge del poble. Armat amb aquest experiència, Thomas Mann va fer l’advertiment següent als que l’escoltaven als Estats Units: “Deixeu que us digui tota la veritat, si mai el feixisme arriba als Estats Units, ho farà en nom de la llibertat”.
  No sé si l’experiència de T. Mann entorn del lideratge de masses del feixisme apel.lant a la llibertat, com un sol poble, donaria per un article tan esbiaixat com el del Quim Torra. En tot cas, sí que cal estar atents a la corrupció i a la inflació de les paraules de pes, vinguin d’on vinguin. Està clar que d’acord amb aquesta dinàmica inflacionista del discurs polític el feixisme es pot predicar de moltes maneres.
  En l’article de  Torra no es fa ni una vegada esment a la convivència entre catalans.  Només es tracta d’assegurar amb tots els mitjans un cinturó sanitari en el que prevalgui la lluita del suposat un sol poble contra les manifestacions feixistes de tota índole. Tots contra el feixisme, una consigna per moure les masses.  En el mateix llibre Rob Riemen recull una cita del mateix T. Mann molt anterior, una nota del seu dietari de maig de 1.921, quan es debatia en la dialèctica entre cultura i violència en funció de l’evolució de la cultura alemanya d’entreguerres: “L’humanisme no és alemany sinó indispenable”. A QuimTorra li podríem recordar que els valors de la cohesió social i de la convivència no són independentistes sinó indispensables. No es poden formar bàndols si es vol defensar la convivència com un valor indispensable que ens obliga a tots.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat