Un pa com unes hòsties





   Duran Lleida acaba de presentar una selecció de les cartes que dirigia als militants d’UD des de 2012 amb el títol de “Un pa com unes hòsties”, amb una coda interrogativa que es pregunta “Valia la pena trencar-ho tot?”. Duran aprofita per titllar de populistes determinats comportaments d’una i altra part.



Després d’anar a processó
amb sotana i amb roquet
sota el tàlem d’Unió,
Duran Lleida ha descobert
que a la secta convergent
hi domina una heretgia
que li va ofuscant la ment:
l’excés de sobirania.
Ja ho havia sospitat
al recés de l’Hotel Palace
però des que l’han expulsat
li han revingut les ganes
de posar blanc sobre negre
els pecats dels seus companys,
no vol tenir res a veure
amb confrares de tants anys.

Duran era a l’obrador
quan es coïen els pans
però el mestre restaurador
el lligà de peus i mans
i al lloc d’ell fou l’Artur Mas
l’escollit per fer de guia,
el maître i el capatàs
del pa i la rebosteria.
Quan veié que a la fornal
més que pans s’hi feien hòsties
per distreure el personal
amb tota mena d’històries,
ell, democratacartesià,
d’idea clara i distinta,
es cansà de combregar
al tauler independentista.
Però la cuita estava feta,
d’aquell pa com unes hòsties
als convidats a la festa
se’ls omplí el cap de cabòries.


C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

No seria com sempre