Emmaús



Caravaggio, "El sopar d'Emmaús"


Rere el divendres sant d’un món que empal.lideix,
la veu del desencís acull el vianant,
a l’únic foraster que ignora el que ha passat
als ulls dels que caminen fugint del seu fracàs:
“et pots quedar amb nosaltres, que el dia s’enfosqueix”.
Entra, doncs, a l’hostal i amb ells s’asseu a taula.
Aturen la conversa, i quan parteix el pa
 en el gest compartit retroben la paraula.

Al caliu del que parlen es crea l'avidesa,
mentre s’obren els ulls, d’entendre el que ha passat,
i a l’ombra del local cremen els cors per dintre.
A fora és nit profunda, perdura la tristesa,
només queden a  taula engrunes del sopar,
les traces del camí vers l’albada possible.


C.A.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

No seria com sempre