Llavors




Arrela en el present la teva absència,
un dol somort que escampa l’abundor
de les llavors colgades temps endins,
prenyades de futur quan es desfeien.

Esclata en moltes veus la teva veu,
com un ressò que uneix sons i paraules
donant-nos el sentit del que parlàvem,
del que era incomprensible quan ho dèiem.

Dibuixa nous contorns la teva estança,
s’hi mouen mans d’infant obrint finestres
als anys madurs que creixen en silenci
colrats pel mateix sol i el mateix aire,
mentre busquem l’espai de cada cosa
per confegir entre tots el lloc de sempre.

C.A.
7 d’octubre de 2016
6è aniversari de la mort de la Rosa

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9

De l’atzucac a la confrontació?