Qüestió de confiança




Després del cop de la Cup
el pacte s’ha ben trencat,
que més que cop és retruc
i tothom surt malparat.

El Parlament clausurat
com el banc expropiat,
amb Convergència desfeta,
el rebost ple de teranyines,
Artur Mas a la banqueta
i JuntsxSí un camp de mines,
només falta el Puigdemont
dient que ell no ho sabia,
que no vol ser d’aquest món
si el fan ser un ninot de fira.
Puigdemont es mira el dit
que el va deixar a l’estacada
i es veu al mig d’aquest circ
sense entendre la jugada.

Per sortir de l’atzucac
abans de tornar a Girona,
prova una treta als escacs
per veure si surt rodona.
Es posa a l’aparador,
al melic del Parlement ,
i per un o per un no
pot ser l’heroi del moment.

Si és que , oh meravella!,
guanyarà temps i recers
per seguir el rumb de l’estrella
amb la barca del procés
mentre els seus a l’hospital
es van curant les ferides
del desastre electoral
per jugar una altra partida.

Ningú sap com de la Cup,
experta en la malfiança,
pot sortir-ne de retop
un corrent de confiança
que digui i que s’ho creu
quan acaba de fer fora
el pare d’aquest hereu
perquè feia massa nosa.
Hi ha raons inescrutables
entre la DUI i el RUI
en un procés espectacle
que se’n va de cap al riu.

Si és que no, tothom veurà
que s’haurà comès el tort
de perdre el gran capità
capaç de dur-nos a port.
La Cup anirà a l’infern
i els hereus de JuntsxSí
en un plebiscit etern
es repartiran els vots
fins que ens convencin a tots.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat